“Dit d’una altra manera: la multiculturalitat, l’acceptació del diferent, el reconeixement dels seus drets, alhora que la forta convicció dels nostres, es deriven de la comprensió de la complexitat dels problemes passats; la qual cosa és un símptoma de personalitat sòlida, i no feble, com tendeix a creure l’anomenat sentit comú, granja de demagògies. L’amnèsia, en canvi, la ignorància, la simplificació i sacralització del passat, porten al dogmatisme i a l’odi cap als diferents; indici, de nou, de qualsevol cosa menys de principis forts. Conèixer i acceptar la història, comprendre les moltes maneres d’avaluar les culpes davant els crims i tragèdies ocorreguts, ser conscient de la fragilitat de les identitats heretades, crea ciutadans dotats de major sentit crític, més responsables, més independents, més capaços d’enfrontar-se amb autoritats abusives, de defensar els drets i llibertats propis i reconèixer els aliens.”
Passat i present (El País, 14 de juliol de 2019)
