“Línies vermelles són dues paraules que s’han convertit en una arma llancívola i han perdut, com tants altres conceptes últimament, el seu significat de debò. Un binomi que s’ha desgastat, i que avui significa l’abisme i demà només un record vague. La banalització del llenguatge, i de les realitats que representa, és un signe dels nostres dies, però això no és motiu per acceptar-la acríticament. Això no porta més que a la perversió del sistema, en el nostre cas, del sistema democràtic. No tot ha de ser assumit perquè “així és com ara es fan les coses”. En una democràcia madura, en què la Constitució no fixa límits per iniciar el procés parlamentari d’investidura, una vegada celebrades les eleccions, semblaria raonable esperar que la persona designada per sotmetre’s a aquest procés arribés a la primera votació amb el programa de govern tancat, almenys pel que fa a les línies mestres.”
Línies vermelles (El País, 22 de juliol de 2019)
