“El federalisme no és només arquitectura política. És, a més, cultura i educació sentimental. Promou valors necessaris per a la convivència i l’interès dels uns pels altres, en lloc de la confrontació o la indiferència.
Abans de proposar les mesures que es van plasmar en la Llei de la Claredat, l’objectiu de Dion va ser més modest: dedicar temps i esforç a l’empresa en principi impossible d’eliminar el victimisme dels francòfons de Quebec i convèncer-los de les bondats del federalisme. Com quebequés no ignorava la força de la identitat *quebequesa i el valor que tenia per a molts compatriotes. Com va deixar escrit en *My Praxi *of *Federalism (1998): “Els *quebequeses volen garanties que la seva llengua i cultura siguin vistes per la resta de canadenques com un valor i no com un inconvenient. Volen garanties que puguin ser alhora *quebequeses i canadenques, que no hagin de triar entre el Canadà i Quebec”. Encara que, d’entrada, la gestió del nou ministre va ser fortament contestada tant pel Partit Conservador del Canadà com pel fonamentalisme quebequès, el cas és que va acabar reduint a la meitat el vot secessionista alhora que proporcionava un nou marc de relacions institucionals entre el Govern federal i la província de Quebec deixant enrere les ferides de la divisió social.”
Un Ministeri d’Assumptes Territorials (El País, 11 de juny de 2019)
