El somriure que ens ha pintat en la cara a molts l’elecció de Manuel Cruz com a president del Senat no és la de l’ingenu, ni tampoc (només) la de l’amic. Sé que hi haurà qui ho consideri un gest tacticista del PSOE, de Pedro Sánchez, de cara a Catalunya.
Fins i tot els que ho interpretaren en clau d’aquest corrent subterrani (mai falten els amants de l’explicació conspiranoica) que circularia entre Moncloa i la seu d’ERC, amb baixadors en la seu del PSC i en Lledoners. Per part meva, no excloc que la proposta de dos “federalistes” per a presidir Senat i Congrés pugui tenir a veure amb aquesta intenció simbòlica, encara que des d’ERC -no diguem des d’altres sectors del secessionisme- neguen amb èmfasi qualsevol efecte positiu.
Més aviat, com el mateix Manuel Cruz, sóc dels quals pensen que, per als independentistes, el seu pitjor adversari és el federalisme. Per això, com advertís ja en el seu moment l’exhonorable i sempre astut Jordi Pujol, li van aplicar la recepta del menystinc, la indiferència o la ridiculització. El federalisme ha aparegut així, en mitjos independentistes i en els seus portaveus, com una cosa exòtica, un gos verd, o una pantalla passada. Basti recordar el follet vestit de verd que acompanyava a Pere Navarro en els mordaços episodis de Polònia. I encara més apareix com a enemic (pitjor que adversari) el federalisme vinculat a un projecte d’esquerra, que desborda per descomptat l’àmbit partidista del PSC, com el mostra l’existència de Federalistes d‘Esquerres, entitat la creació de la qual va impulsar el mateix Manuel Cruz en 2012 i que va arribar a presidir entre 2013 i 2016.
Si algú es pren la molèstia de llegir o escoltar les seves intervencions en la web d’aquesta plataforma (federalistesdesquerres.org/es/), en el seu blog “Filòsof de guàrdia”, per no parlar d’articles i llibres en els quals ha abordat el desafiament territorial i polític que plantegen l’encaix de Catalunya i el país basc en el model constitucional del 78, pot entendre’s sense dificultat en què consisteix la proposta federal segons Manuel Cruz.
En un article publicat en 2016 amb el títol “La fraternitat com a política”, va proposar com a tal l’ànima del federalisme, que pretén “universalitzar la igual llibertat republicana… Perquè el nervi de la fraternitat és que els fraterns es tractin entre si com a iguals”. És el que ha tornat a explicar de forma molt convincent, a la meva entendre, en el seu discurs del 21 de maig, en ocasió de l’obertura de la XIII legislatura al Senat (es pot llegir aquí: http://lucasfra.blogs.uv.es/2019/05/22/discurso-del-presidente-del-senado-manuel-cruz-en-la-sesion-constitutiva-de-la-xiii-legislatura-21-05-2019/). En ell va insistir en les dues dimensions del federalisme, la del reconeixement de la significació política pròpia de l’estatut polític dels federats, i la de la cooperació i lleialtat d’aquests amb els altres i amb el marc de l’Estat federal (la Constitució). Unió en la diferència, com pretén el lema europeu. Per això, els europeistes coherents han de ser, al meu judici, federalistes. I això explica la satisfacció de federalistes dins del PSOE, com Ximo Puig o Miquel Iceta, i també fora d’ell: per exemple, perdonin l’atreviment, qui subscriu.
Crec que no hi ha millor repte per al Senat que tractar de posar lletra i números a aquesta aposta federal. I ho concretaré amb les paraules del mateix Manuel Cruz: que el Senat es converteixi en part de la solució als desafiaments que enfronta el nostre model territorial… on es busquin solucions al repte demogràfic o a la despoblació de gran part del nostre territori…
On es debati i dissenyi un nou sistema de finançament autonòmic i local, que garanteixi la prestació d’uns serveis públics dignes, que satisfacin les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes d’Espanya sense importar on visquin“. I això, amb el tarannà -pres el terme de debò- que suggereixen les Meditacions de Marco Aurelio, “no fer manifestació ni de la còlera ni de cap altra passió, sinó ser al temps el més impassible i el més afectuós”. A treballar.
Article publicat en Cartellera Túria, número 2887, el 31 de maig de 2019
