Els dubtes de l’esquerra: conservar o lluitar contra el liberalisme
Experts i sindicalistes debaten sobre els reptes de l’Estat del benestar, amb les amenaces al món del treball i la sostenibilitat de les pensions
Un projecte que il·lusioni. És la paraula de moda, alguna cosa que promogui un esforç col·lectiu. És la reflexió de Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya. “Necessitem un projecte en positiu, un model de societat, que ara no tenim”, sosté en un debat sobre els reptes de l’Estat de Benestar en la IV escola d’estiu organitzada per Federalistes d’Esquerra i Economistes contra la crisi. El dilema és clar: o conservar l’obtingut, encara que a poc a poc es vagi desmuntant, o lluitar en el terreny de les idees contra el liberalisme per a, a partir del que s’acordi, impulsar les polítiques necessàries per a obtenir-lo.
Aquesta és la disjuntiva en l’esquerra sindical, que admet que les condicions econòmiques han canviat molt i que no es pot tancar els ulls a realitats com l’envelliment de la població i la sostenibilitat de les pensions. No obstant això, no tot ha de respondre a una política de pegats, a veure com es resisteix. És el que ha plantejat el professor i assagista Josep Burgaya, professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de VIC: “Hi ha forces que van en direccions diferents, i s’ha de triar, o Estat de benestar universal o últim recurs, que és el model que segueix el Regne Unit, per exemple”.
Debat ideològic o economicista
És a dir, existeix un debat entre economistes, en el si del món empresarial, entre els dirigents polítics enquadrats en el costat del liberalisme, que l’explica tot en termes de sostenibilitat. Però, què és abans, els números o el model que es desitja? El que ha assenyalat *Burgaya a l’auditori de la seu de la UGT, a Barcelona, en la Rambla Santa Mònica, és que al Regne Unit s’ha optat per ‘salvar’ als més necessitats, i es planteja l’Estat de Benestar com a “últim recurs”, proposant un model basat en l’individualisme.
Això és una opció política, no econòmica. És el que apunta Burgaya. El debat, per tant, és ideològic, i no tan economicista, en funció del que es pugui pagar o no.
El factor treball en crisi
En el debat ha participat també el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, i la professora de Ciències Polítiques de la UAB, Margarita León. Pacheco ha insistit en el “factor treball“, en la necessitat de crear ocupació perquè les xarxes assistencials no es vegin tan pressionades, per a aconseguir més confiança en la societat. Però aquest factor treball està en crisi en un temps de globalització i de noves tecnologies que poden deixar en un renuncio a Schumpeter i a la seva teoria de la destrucció creativa.
És la tesi de Burgaya, que ha assenyalat que es corre el risc d’organitzar una societat on el 70% de les persones siguin accessòries, i que puguin quedar fora del model productiu. Llavors què passarà? Una renda mínima garantida i universal?
Una renda garantida
El debat, moderat per Manel Manchón, director adjunt de Crònica Global, mitjà que ha col·laborat en les jornades de Federalistes d’Esquerres, ha derivat cap a aquesta qüestió: No és acceptar una derrota per endavant l’aposta per aquesta renda garantida? Per a Camil Ros, “en absolut”, perquè s’haurà de donar una resposta a una part de la societat, de la mateixa manera que existeix un subsidi d’ocupació. Però per a Burgaya “sí que ho és”, perquè no s’ha posat en marxa un model que pugui combatre un sistema productiu que respon a un projecte ideològic, en el qual les rendes del capital tenen la palanca del poder.
En aquest debat en el si de l’esquerra, la professora Margarita León ha volgut incidir que el concepte “neoliberal” està molt gastat i en què no s’hauria d’entrar en una dialèctica entre esquerra i dreta. “Hi ha un problema entre classes mitjanes i classes més desfavorides, i s’ha d’atendre problemes concrets, que existeixen, amb polítiques dissenyades per a ells”, ha assenyalat.
Classes mitjanes contra desfavorides
Es refereix León a atendre fenòmens greus, que queden en un segon pla a la calor d’aquests debats més generals. “Les persones amb més problemes en aquests anys han estat famílies amb menors a càrrec, i davant això s’ha de decidir: polítiques generals i universals per a la població infantil, relacionats amb les prestacions assistencials, o més concrets per a la infància, centrats en l’educació”. És a dir, abandonar els criteris basats en més despesa, més estat del benestar en general, sense analitzar com es gasta, en quin i com millorar l’eficàcia d’aquesta despesa.
Les jornades també s’han centrat en els efectes de l’economia digital en el model productiu i en les relacions laborals, amb la participació de Oscar Molina, professor de relacions laborals de la UAB, Ignacio Muro, professor de la Universitat Carles III, Carlos del Barri, de CCOO i José Antonio Posadas, de la UGT, en un debat moderat per la periodista Ariadna Trillas, d’Alternatives Econòmiques.
Article aparegut en Crònica Global el 15 de juny de 2019
