“Però, en política també, cada decisió ens col·loca davant nous dilemes. La basta independentista de la Plaça de Sant Jaume representa una mica més seriós que una simple enrabiada. Els comuns han anat més lluny del que desitjaven. Però el pas s’ha donat i l’espai polític ha començat a enlairar-se del “procés”. El govern de la ciutat hauria de propiciar una ruptura definitiva d’amarres. I no perquè els comuns han de caure en una dinàmica de blocs, sinó justament per tot el contrari: el “*procés” constitueix la màxima expressió d’aquesta configuració que ha sumit al país en un pantà d’impotència. No hi haurà distensió si les prioritats socials i mediambientals, les urgències de la ciutat i la seva àrea metropolitana, no ocupen el centre de l’agenda municipal. Que això ocorregués seria decisiu per a evitar que, la pròxima tardor, el previsible impacte emocional de la sentència del Suprem faci imparable una altra escalada del conflicte. En cap cas serà fàcil reconduir la tensió. Però, per descomptat, no hi haurà diàleg – ni, encara menys, solucions – si es tracta de “tornar a fer-ho”.”
I en això, va arribar la política (lluisrabell.com, 16 de juny de 2019)
