“Però detinguem-nos un moment en el significat atribuïble en política al feliç “farol”. Un “farol” és una jugada falsa (María Moliner) per a desorientar al contrari i guanyar. Els dirigents secessionistes, els de la banqueta, els fugits i els que no estan ni en un lloc ni en l’altre volien (i continuen volent) guanyar, si no, a més de tahúres, serien uns estúpids –segurament ara als jutjats els convindria passar per estúpids davant els magistrats, l’estupidesa no és delicte en el codi penal–. Van perdre perquè l’Estat democràtic i el seu Estat de Dret tenien infinitament millor joc. Van jugar, doncs, i van perdre. Els deutes de joc es paguen. Si haguessin guanyat, avui un seria president de la república (qui, Puigdemont o Junqueras?), i els altres, primer ministre, ministre d’afers exteriors, ministra d’educació…”
Mentides autodeterminades (Crónica Global, 9 de març de 2019)
