“Diferents testimonis en el judici, en converses i, fins i tot, en entrevistes mostren com tots els dirigents, d’un i altre signe, van intentar en algun moment negociar i arribar a pactes. Perquè, com resulta obvi per a qualsevol persona que cregui en la política –en majúscula–, com a instrument de resolució de conflictes, el diàleg, la negociació i la transacció són elements habituals per arribar a acords que facilitin la vida a la ciutadania. És més, el que resulta contrari al mandat de gestió de la sobirania popular que la ciutadania confia als poders de l’Estat és no negociar, no buscar acords entre les diferents opcions polítiques que estan presents en una comunitat política.”
Davant les eleccions, responsabilitats polítiques (El País, 4 de març de 2019)
