“Però la Història va seguir el seu curs i, a la vista de l’Espanya d’avui, no podem assegurar que el coratge d’aquells combatents republicans no aconseguís a llarg termini els seus objectius. Vuitanta anys després d’aquell desastre, la democràcia i la llibertat per la qual aquells fugitius havien lluitat s’ha assentat al nostre país. El feixisme i el totalitarisme que van inspirar als vencedors de llavors, aviat va quedar derrotat a Europa, i tardanament, després de la mort de Franco, a Espanya. I encara que ara, en aquests últims anys, s’hagin produït reculades en la qualitat de la nostra democràcia, i encara que perdurin sectors de la societat espanyola, residuals però sorollosos, que es resisteixen a condemnar el franquisme, a eliminar tot reconeixement i homenatge als seus protagonistes, a retirar els seus símbols i donar una justa satisfacció a les demandes de les víctimes, d’aquest combat també sortirà victoriosa la democràcia. Encara que amb rèmores, aquesta victòria ja està ocorrent.”
A vegades el coratge no té recompensa? (El País, 28 de febrer de 2019)
