“Té sentit insistir, rebaixant cada vegada el nivell dels objectius institucionals? Qui paga la festa?
La resposta a aquesta última pregunta és fàcil: paguen els catalans, inclosos els no independentistes. I no només la paguen amb els seus diners. També la paguen en termes de prestigi. A més de ser inútils per al sobiranisme, aquests viatges danyen la marca Generalitat i la marca Catalunya. Quan Jordi Pujol viatjava per Europa solia teixir plans comuns amb els seus parells a Alemanya, Itàlia o França. En canvi, Torra es va i torna de buit. A aquest pas arribarà el dia en què tots es facin el longuis quan la Generalitat truqui a la porta. En el qual els catalans no viatjaran gratis pel món, com va vaticinar un delirant Francesc Pujols, sinó que per ser-ho se’ls donarà, d’entrada, amb la porta en els nassos. I no serà culpa d’Espanya, sinó d’uns mandataris catalans tant pesats com ineficients.”
Un fracàs, quatre motius (La Vanguardia, 20 de gener de 2019)
