“Pasqual Maragall va ser un alcalde que mirava al futur, que no va pretendre mai imitar ningú del passat. I feia mirar al futur a tothom, especialment a la gent senzilla. No m’imagino ni a Ernest M. ni a M. Valls anant a dormir a casa d’un veí a Torre Baró (no és el xalet d’un aristòcrata, Manuel) i al matí següent aixecar-se a les 7, llegir ràpid els diaris i anar a un institut de la Zona Franca a fer una xerrada amb estudiants fills d’obrers, i demanar-los que siguin “analítics”. Aquest és el record que jo tinc d’aquest politicàs. O aconseguir que els interns d’una presó de joves s’aixequin a aplaudir-lo a mitja xerrada després de dir-los que tothom es mereix una segona oportunitat. En Pasquis no va ser qui va crear la Barcelona olímpica, sinó que va ser creat per aquesta. És fruit del seu temps, i per definició aquest és irrepetible.”
Maragallisme sobrevingut (El Triangle. 13 de desembre de 2018)
