A l’entrevista que, en el programa Hard Talk, el periodista Stephen Sackur li va fer a Ernest Maragall, en un moment donat Sackur li va dir al polític català sobre els seus plans per a la independència: “It’s a fantasy! Algú ho havia de dir i ha estat la BBC
Un dels problemes que té Catalunya és que “tothom” es coneix massa. Per descomptat, poso cometes, perquè em refereixo a les elits: personal polític, periodistes, acadèmia, culs de tertúlia… Tots són tan amics que poca gent s’atreveix a recordar, per no incomodar, el caràcter xenofòbic dels antics articles del president Torra, o l’atac a l’estat de dret que van suposar els fets de la tardor de 2017, per posar dos exemples. Per això és molt difícil que, i no només em refereixo a TV3, es facin les preguntes adequades a les entrevistes.
Per sort, sempre ens quedarà la BBC. A l’entrevista que, en el programa Hard Talk, el periodista Stephen Sackur li va fer a Ernest Maragall, en un moment donat Sackur li va dir al polític català sobre els seus plans per a la independència: “It’s a fantasy!”. En concret ho va fer quan Maragall intentava explicar-li que calia obrir un debat perquè la Unió Europea acceptés com una cosa normal que els seus estats membre es podien disgregar i els trossets restants ser acceptats com a nous estats-membre a la mateixa Unió Europea.
La fal·làcia absurda de “l’expansió interna” de la UE és una de tantes fal·làcies que l’evangeli independentista fa empassar-se als seus feligresos. El fet és que l’independentisme català no només topa amb la legalitat dels tractats europeus, sinó que no té cap aliat de pes per reformar-los en la direcció que voldria. L’independentisme català s’ha quedat sense cap aliat de pes en els espais centrals de la política europea després de l’expulsió del PDeCat de la família liberal.
L’acceptació natural d’una Catalunya independent en les estructures de la UE és una fantasia. Com és una fantasia pensar que cap govern espanyol pugui negociar un referèndum d’autodeterminació. És la Constitució espanyola la que impedeix els referèndums d’autodeterminació (no impedeix els consultius, però no és aixo el que volen els indepes). La Constitució no la pot canviar un govern. Caldria una reforma agreujada que acceptés una legislació “sobiranista”, els dos terços de dos parlaments espanyols que l’acceptessin, i un referèndum de ratificació de la reforma a tota Espanya, abans de procedir a un referèndum d’autodeterminació. És impensable una majoria de dos terços que no impliqués que un referèndum d’autodeterminació només es pogués fer sota condicions molt estrictes (que no serien les desitjades pels indepes, igual que els secessionistes de Quebec no accepten les condicions de la Llei de Claredat al Canadà).
S’hauria de fer una reforma constitucional espanyola no sobiranista sinó federal, amb l’input d’experts i el consens de les principals forces polítiques, no una Constitució catalana unilateral i de part amb l’input de Beatriz Talegón, Lluis Llach i Antonio Baños com a grans experts constitucionalistes (anem baixant el nivell: de Viver i Pi Sunyer a Antonio Baños, passant pel jutge Vidal i Joan Ignasi Elena).
I això que la BBC anomena una fantasia és l’independentisme moderat, perquè Ernest Maragall va ser molt criticat per aquesta entrevista entre els sectors més hiperventilats.Torra s’adreça a aquests sectors quan diu que tornar enrera no és una opció: però en realitat només fem que tornar enrera des de 2012! I de forma accelerada des de setembre de 2017. Hem tornat enrera en convivència, en autogovern i en benestar econòmic i social.
Els que diuen que no volen tornar enrera en realitat no volen fer marxa enrera en el camí de la crispació i de la competència per veure qui la diu més grossa o qui se ne’n riu més de l’estat de dret. Vicent Sanchís, màxim responsable de la televisió pública (la que hauria de ser la BBC catalana) se ne’n riu de l’oposició quan critica que TV3 ha esdevingut la Fox News de Catalunya, igual que reia a la tele no fa gaire quan era tertulià i dirigent d’una entitat indepe. Altres exponents dels sectors hiperventilats transiten ràpidament de la fantasia al malson, com Colomines, de Gispert, Castellà…
Mentrestant, la realitat segueix tenint un fort biaix federalista, encara que no quedi bé dir-ho entre les nostres elits, potser perquè és un biaix que no ens fa ser gaire especials, sinó que ve a dir que tenim coses en comú amb altres. Però algú ho havia de dir (i ha estat la BBC), algú havia de recordar que desviar-se de la realitat té un nom: “It’s a fantasy!!!!”
