“Hauríem d’haver après que el risc més perillós de instal·lar-se en la mentida no és l’autoengany, sinó la negació. És una mena de síndrome que transcendeix el monòton xoc amb la realitat per a aconseguir una pràctica rutinària: digerir el que neguem i convertir-lo en una nova forma de veure el món, perquè la negació no és estàtica: ésun impuls combatiu i poderós que exigeix esforç i perseverança per amagar la veritat i construir una nova, que a més es pretén millor. “
Boira (El País, 7 d’octubre del 2018)
