“Però si uns es van acollir a la prudència i a una presumpta generositat política per justificar el seu abandonament del tren, els que van baixar per l’altre costat del comboi van apel·lar a la puresa i a la coherència, amanida amb unes gotes de presumpta innocència. En el moment en què la realitat es va encarregar de deixar palès que no hi havia manera de complir amb semblants promeses, entre altres raons perquè no hi havia ruta possible que permetés arribar a una destinació completament imaginaria, es van dedicar a desqualificar, per traïdors als que havien renunciat a continuar amb la travessia. ”