“Assistim a l’estranya europeïtzació d’un antieuropeisme que ha canviat la lluita ideològica per la sacralització del territori i la identitat. I hi ha el risc que aquests sàtrapes cultivadors de l’autosatisfacció emocional acabin coordinant millor que les tradicionals famílies proeuropees. Mentre aquestes segueixen dibuixant línies a la sorra en plena tempesta, els nous populistes introdueixen a la ciutat el seu cavall de Troia i és millor que no ens enganyem: liquidar la Unió tindria conseqüències nefastes (bé ho saben i als brexiters!). Juguen a desactivar-la, a induir el coma, a convertir-la en un mer òrgan funcionarial i interestatal que consagri les identitats nacionals; a demolir, en fi, la idea d’Europa com casa comuna. ”
Línies a la sorra (El País, 1 de setembre del 2018)
