“Al marge d’això, la veritat és que, fins assolir l’horitzó de tan magne esdeveniment, aquell que no cessa de reclamar propostes concretes als governs centrals es va limitar a proposar als seus una agitació permanent (de baixa intensitat, això sí, no fos cas que ens anem a fer mal) i una successió de celebracions, fortament melancòliques, commemorant el que hauria pogut ser i no va ser. Per aquest motiu el que comentàvem fa un moment i que, ben pensat, potser admetria una matisació final: o Torra no té res a dir, o el que podria dir s’ho calla.”
‘Quan creus que ja s’acaba, torna a començar’ (Raimon) (El Confidencial 8 de setembre del 2018)
