“La societat catalana pateix un trastorn. Dit sense embuts, està malalta. Hauria d’anar immediatament al metge o al psicòleg, com van els adolescents amb problemes d’identitat, els adults amb obsessions o addiccions, la gent gran ja esclerotizados per les seves manies. Hauria anar, mirar-lo als ulls i atrevir-se a preguntar-li: “què em passa, doctor?”. i és probable que, després de l’exploració de rigor, el diagnòstic espantés tant al pacient com al metge. ”
Què em passa, doctor? (La Vanguardia, 2 de setembre del 2018)
