“Va passar poc després de les eleccions de desembre del 2017. En una comunicació virtual des de Brussel·les, Carles Puigdemont va deixar entreveure el seu pensament polític. Va dir llavors, després de la victòria en escons de l’independentisme, que Espanya tenia un “pollastre de collons”. D’aquesta manera va revelar que, més que la possibilitat de materialitzar la independència o millorar l’autogovern de Catalunya, el seu projecte polític consistia a muntar pollastres. I així va ordenar al vicari Torra –en una encertada expressió de Jordi Ibáñez– que continués embolicant la troca.”
Apunts per a una teoria del pollastre (El País, 29 d’agost de 2018)
