“No hi ha cap garantia que els que agiten tots aquests elements propis del nacionalpopulisme (euroescepticisme, alarmisme antiimmigració, polarització, assetjament mediàtic i exhibició de simbologia nacionalista) acabin sent els qui es beneficiïn de la seva emergència. Si algú aconsegueix connectar-los amb elements preexistents, com el desengany per les receptes econòmiques aplicades per prescripció d’Europa, la desconfiança en els polítics i partits, la llunyania del poder de Brussel·les, o la frustració per una precarietat laboral i vital normalitzades, podem ser a uns mesos d’un embat polític del nacionalisme antieuropeu. No som tan diferents d’Itàlia.”
Ràfegues antieuropees (El País, 24 d’agost de 2018)
