“… deia Marc Bloch a L’estranya desfeta: «Tot això ho sabíem i, malgrat tot, mandrosament, covardament, hem deixat fer. Hem tingut por de xocar amb la multitud, por dels sarcasmes dels amics, del menyspreu incomprensiu dels poderosos». I hi afegeixo de perdre els favors que regalen, perquè l’independentisme a Catalunya ha tingut molt de poder i l’ha utilitzat per donar i treure paraules, diners i poder. Avui la realitat demana ser clars, no podem passar i esperar que les coses se solucionin soles, hem de dir les coses pel seu nom. Crec que aquelles persones que tenien certa autoritat i ara difereixen haurien de fer un pas endavant i dir que el que pensen, el que diuen en privat, que el que ens estan imposant és un camí sense sortida, un populisme d’allò més ranci, una sèrie de mentides repetides.”
No callarem. (Diari de Girona, 11 d’agost de 2018)
