“La consellera diu que Juan Marsé és català, però no que la seva literatura sigui. El fet que després afirma que no pensa renunciar a ella (ni a l’Eduardo Mendoza, ni a la de Vila-Matas ni a les de tantos autors que s’escriuen en castellà, o en castellà i català, indistintament, com ja hi ha a Catalunya) “perquè aquests autors formen part de la meva vida” (sic), ja fa veure que per a ella hi ha dues literatures diferents, una catalana i una altra que no ho és. No diu que sigui estranger, però potser ho penso “.
Llengües. (El País, 28 de juliol de 2018)
