“Quan les elits polítiques a nord i al sud de l’Ebre decideixen donar un gir cap a un liberalisme cada vegada més radical en els anys 1990, tornen a alimentar una vegada més la vella inèrcia històrica de l’enfrontament entre liberals i comunitaristes que es va succeir al llarg de tot el segle XIX, un enfrontament que sempre té l’estat com etern perdedor: els liberals -amb el suport pels intel·lectuals- desitjaven i desitgen el menys estat possible perquè creuen que només la propietat i la iniciativa privades poden generar desenvolupament social i perquè no estan disposades a enfrontar-se als que més tenen per recaptar més impostos; i els comunitaristes -amb el suport per l’església- perquè un estat amb més recursos reduïa i redueix el seu poder local i la seva influència ideològica. És un enfrontament diabòlic.”
Entrevista a Armando Fernández Steinko. (Rebelión, 19 de juliol de 2018)
