“Potser estem entrant en un nou escenari a mig termini, en què la política acabi reflectint una divisió política sustentada, primordialment, en la identitat nacional, i només després, matisada per altres conflictes de tipus social. Una nova estructura política com la que va experimentar Bèlgica a partir dels anys 60 i que només va poder contenir-se en una cola consocional inestable: qualsevol debat polític pot quedar fàcilment bloquejat per algun dels representants de la identitat quan convé.”
“La Catalunya que ve: quan la política de la identitat soterra la política dels interessos”,( Agenda Pública, 15 de mayo de 2018)
