“Fa, doncs, més de quatre anys que els governs catalans no es dediquen a allò que els hi correspon: governar i dur a terme les accions polítiques anunciades en els seus programes electorals i que haurien d’haver desenvolupat les diverses conselleries: economia, treball, educació, salut, obres públiques, medi ambient, cultura… La interlocució per a qualsevol acció concreta en qualsevol dels àmbits de govern no existeix a efectes operatius, com a molt escolten les peticions o propostes però mai resolen ni assumeixen responsabilitats i costos, i això, insisteixo, des de fa més de quatre anys. Com em va dir un conseller fa temps: “Ja que no podem posar-hi diners, al menys hem de tractar amb afecte les persones que ens venen a veure”. Ara bé, amb afecte no es pot anar gaire lluny i tothom té al cap problemes no resolts, necessitats no cobertes, projectes aturats, iniciatives malmeses i una preocupant sensació col·lectiva de desànim i de manca d’estímuls pel que fa a la voluntat i capacitat de resposta de l’administració autonòmica, al marge, això sí, de tota mena d’astúcies encaminades a desenvolupar el procés i assolir la independència.”
Fins quan? Per Eulàlia Vintró, Revistra Treball (16/02/2018).
