José Luis Atienza: “Els crits del silenci”

És molt estrany que en un referèndum que pretén ser l’expressió màxima de la democràcia sense límits ni lligams legals, només es llegeixi en els balcons una única síl·laba: Sí. La concentració a les places dels ajuntaments contra els alcaldes esquerps en cap cas va ser per defensar el dret a decidir dels ciutadans. Cridaven per silenciar el No a l’1-O i convertir-lo en Si, pressionar els ajuntaments dissidents a deixar de ser-ho i sumar-se als set-cents que donen suport al Govern JXSí, la CUP i al seu president. Volien que el mapa de Catalunya no fos un mapa de debat, sinó un mapa d’adhesió. El diguem no, de Raimon, només s’admet en el cançoner, no en el discurs hegemònic sobiranista. “Els crits del silenci” (El País, 29 de setembre de 2017)