Francesc Valls: “Independència i mileurisme”

Els pressupostos aprovats l’any passat per al 2017 eren imprescindibles, eren “la gasolina” de la independència. La gran coartada era afirmar que seria prioritària la despesa social. Des de l’any passat no es parla de retallades sanitàries. Les llistes d’espera per tractar el dolor crònic arriben als 11 mesos. I aquesta regla tan suggeridora per a urgències sobiranistes, ¿també és aplicable a altres drets bàsics: atenció sanitària, serveis socials, dret a l’habitatge? Rebutjar els ajustos pressupostaris també suposa desobeir l’Estat. “Independència i mileurisme” (El País, 10 de setembre de 2017)