El documental d’Albert Solé “Federal”, que s’estrenarà aquesta tardor, presenta la gran oportunitat del federalisme com a forma de governar la complexitat del món actual. La pel·lícula serà una realitat gràcies a l’esforç generós del seu director i el del seu equip, i el de centenars de persones que hi han contribuit a través del micro-mecenatge. Al llarg dels seus aproximadament 60 minuts de durada, hi apareixen les opinions d’alguns dels més destacats experts en federalisme, així com també de persones amb diferents opinions respecte a la idea federal. Així mateix, s’hi mostren escenes i històries d’éssers humans que en la seva vida quotidiana es plantegen reptes associats a l’organització federal de les coses.
El documental combina raons i emocions, perquè el federalisme combina raons i emocions. La cooperació, la fraternitat, la solidaritat i la democràcia s’han de barrejar per fer possible la convivència i la solució dels problemes en un món de sobiranies compartides i solapades.
El documental d’Albert Solé presenta analogies interessants amb el projecte federal en general a Catalunya, Espanya i Europa. Ha hagut de vèncer l’escepticisme d’alguns però s’ha fet camí perquè al final molta gent ha entès que era imprescindible. El documental no ha resultat ser una pantalla passada sinó que és un projecte de futur, en un món on la majoria de persones que hi viuen en democràcia ho fan ja en federacions. No pretén imposar res a ningú, sinó que mostra un escenari de diàleg on persones raonables poden discutir de forma pausada i arribar a acords. El documental i les persones que hi apareixen segur que seran objecte de crítica i dels atacs més durs, com ho són els federalistes en general per part de tota mena de fanàtics.
Entre les persones que hi apareixen hi ha Daniel Cohn-Bendit, Owen Jones, Emma Bonnino, Romano Prodi i el secretari general de la Unió Europea Federalista, l’italià Paolo Vacca. També hi surten representants de diferents forces polítiques catalanes i espanyoles com García-Margallo, Monedero, Solana o Carod-Rovira, amb diferents opinions sobre la qüestió. És un documental plural i reflexiu, i a la vegada entretingut i interessant. No tanca portes sinó que les obre, i no busca sentar càtedra sinó apuntar possibles camins sense dogmatismes, ni adoctrinament, ni pensament únic.
Paolo Vacca en un moment donat hi diu que “Els països europeus es creuen que són idependents, però no ho són. Es creuen que són sobirans, però no ho són.” Dani el Roig augura que “d’aquí quaranta anys tindrem una República Federal Europea”. Són algunes de les moltes coses interessants que s’hi diuen en el documental.
Com passa amb el federalisme que vol ajudar a explicar, “Federal” s’obre camí. Encara esteu a temps de col·laborar-hi. Feu una aportació si encara no ho heu fet, o veniu a l’acte de cloenda de la campanya de micro-mecenatge a Sant Joan Despí el dia 28 de setembre a les 19h. Val la pena.
