- El que fins no fa gaire era una gran plaça pública, una àgora on convivien coincidències i discrepàncies, s’ha convertit en una enrevessada acumulació de carrerons per les quals deambulem en direccions oposades. Els uns, sense símbols externs, desorientats, consternats per la transformació de la nostra terra, encara que volent, molts de nosaltres, reformes intenses sense ruptura. D’altres, accelerats, entusiastes, onejant una nova bandera.
- El pronom “nosaltres” associat a “tots” és una troballa essencial de la nova gramàtica per la independència. Perquè als qui no estem per aquest procés no se’ns ha de nomenar.
¿Esta tierra es tu tierra? (Blog Esquerra sense fronteres, 9 de setembre de 2017)
