Em fa por que entre els qui em llegiu hi hagi gent qui pensi que el 2-O es pot declarar la independència i implementar-la sense tenir en compte que aquesta declaració no comptaria amb el suport de la resta d’estats europeus i dels milions de catalans que no es mobilitzaran contra un referèndum però que sí que es mobilitzarien davant una hipotètica independència. Espero que l’endemà augmenti el diàleg i no l’exaltació. Depèn de tots
Amigues i amics,
Vull compartir amb vosaltres per què no aniré a votar l’1 d’octubre.
Estic convençut que el conflicte català no s’arregla unilateralment. No l’arreglarà el govern central impedint que s’organitzin referèndums ni ho arreglarà el govern català de forma unilateral. El govern espanyol no pot gestionar el descontentament de milions de catalans únicament des de la via judicial. El govern català no es pot enfrontar a la meitat de la societat catalana sense instruments jurídics.
Donar un suport acrític al govern espanyol (solució judicial sense solució política) o al català (solució política sense respecte al marc jurídic) només pot agreujar el conflicte. Mai resoldre’l. Un conflicte com aquest no es resoldrà mai per la capitulació d’una de les parts. Cap no és prou forta, cap no és prou dèbil. Les dificultats per a arribar a un acord que perceben les dues parts no fan més atractiva l’alternativa sense acord.
Haureu notat que, des de fa mesos, dedico molt més temps a deconstruir l’argumentari i les postveritats de l’independentisme i no a criticar la posició del govern central. La raó és senzilla: la majoria dels meus amics no donen suport al govern central i, amb menor o major grau, simpatitzen amb l’estratègia del govern català. A Madrid vaig anar a Puerta del Sol a demanar una solució política al govern de Rajoy, aquí, en canvi, em dirigeixo a vosaltres.
Em fa por el fanatisme que he observat els darrers mesos. El fanatisme dels amics i familiars dels guàrdies civils despedint-los a crits d'”a por ellos” però també el fanatisme dels qui escridassaven Andrea Levy al final d’una manifestació contra els atemptats de la Rambla. Sóc incapaç de no veure el mateix fanatisme en les venes inflades del coll dels uns i dels altres. Sóc incapaç de no veure aquest fanatisme entre alguns dels meus amics. Sóc incapaç de no veure el fanatisme quan persones intel·ligents i formades comparteixen els missatges demagogs (i sovint falsos) d’oportunistes ignorants per la senzilla raó de compartir costat en un conflicte binaritzant. Morin els intel·lectuals, va cridar algú fa prop de 80 anys, i a Catalunya hi ha dies que sembla que regni la mort.
Em fa por que entre els qui em llegiu hi hagi gent qui pensi que el 2-O es pot declarar la independència i implementar-la sense tenir en compte que aquesta declaració no comptaria amb el suport de la resta d’estats europeus i dels milions de catalans que no es mobilitzaran contra un referèndum però que sí que es mobilitzarien davant una hipotètica independència.
Em fa por que no tingueu por. Em fa por que ignoreu aquest missatge però em faria encara més por no escriure’l.
Diumenge no participaré d’aquesta escalada perquè posant una papereta en una urna legitimaria l’estratègia del govern català que ha anunciat que implementarà el resultat de la votació. I entenc que intentar implementar el resultat agreujaria el conflicte i no voldria ser-ne responsable.
Em trobareu en el diàleg, no en l’exaltació, inclús quan, com ara, ningú no sembli voler dialogar de veritat.
Text publicat a la pàgina de Facebook d’Antoni Italo Moragas
