Dijous 21 es va presentar a les Cotxeres de Sants el manifest 21-S, una crida a “la unitat i la solidaritat de la classe treballadora d’Espanya”, que es posiciona en contra de l’1-O i que està liderat per un grup de sindicalistes. Van intervenir-hi José Luis López Bulla, Josep Maria Rañé, Isabel López Chamosa, José Luis Atienza i Isidor Boix. Molts socis de Federalistes d’Esquerres (entre ells, alguns dels intervinents) van assistir a l’acte
“No som nacionalistes, som internacionalistes”, va clamar explícit, sense pèls a la llengua, Jose Luis López Bulla, en la presentació de l’acte del 21 de setembre a Cotxeres de Sants. La sala plena de gom a gom i moltes ganes d’expressar en veu ben alta que som demòcrates, federalistes, d’esquerres i que per això estem en contra del no referèndum de l’1-O i en favor de la unitat de la classe treballadora.
El protagonisme va ser per al sindicalisme de classe, representat per Josep Maria Rañé, Isabel López Chamosa i Isidor Boix. José Luis Atienza, en nom del col·lectiu “No hi anirem”, també va prendre la paraula. Tots ells van coincidir a denunciar l’1-O com un acte il·legal, il·legítim i sense garanties. A la qual cosa, López Bulla va afegir que, per la seva banda, Mariano Rajoy, amb les seves polítiques, només contribueix a engreixar més el nacionalisme català.
Rañé va subratllar que oposar-se a l’1-O és donar “un sí a la unitat dels treballadors de tot Espanya”, va confessar sentir-se orgullós de pertànyer a la generació del 78, ( “any en què Catalunya ja es va autodeterminar”) i va recalcar que dir no a la independència catalana no és immobilisme, sinó una aposta per “un projecte de canvi progressista”.
López Chamosa, que es va presentar com a ex-treballadora del tèxtil, va clamar: “Un treballador no pot ser nacionalista ni independentista, ha de ser internacionalista. I Isidor Boix va advocar per desbloquejar la situació política, per la qual cosa és necessari un nou govern a Catalunya i també a Espanya, “on no estiguin ni els del Palau de la Música ni els de Gürtel”.
“No és tot tan dolent. Gràcies al ‘Procés’. L’únic avantatge del ‘Procés’ és que gràcies a ell ens tornem a veure gent que feia algun temps que no ens vèiem “, va començar dient José Luis Atienza, resumint l’esperit de la trobada, que no va ser tant un retrobament històric com un significatiu senyal d’alguna cosa nova que pot estar forjant a l’esquerra, per fer front al nacionalisme, amb el referent federalista.
“Nosaltres som els del no a tot l’1-O, a l’1, al guió i a la O (…) perquè ens neguem a acceptar un referèndum sense democràcia que augmenta la divisió i allunya la solució (…) perquè el que ens han arrabassat en aquests anys no són els drets nacionals, són els drets laborals, els drets salarials, de la dependència, de la pujada de les pensions (…) aconseguir la Constitució del 78 va costar molts anys de presó, acomiadaments, de víctimes i herois anònims ( …) No va ser una Constitució de renúncies, va ser una Constitució de conquesta de drets “.
Contundent, sense treva, Atienza va desgranar veritats com punys: “El nacionalisme és com el paper, ho aguanta tot (…) l’independentisme és el nacionalisme en 3 D (…) Ni es planteja la reforma constitucional, prefereixen les dreceres; saltar-se les lleis és més fàcil que canviar-les (…) Prefereixen no ensenyar les cartes al Parlament i jugar al joc del mentider amb la democràcia, amb la il·legalitat i amb la gent (…) Votar sense garanties democràtiques no és un acte democràtic, es manifestin 10, cent mil o quatre milions de persones, votar sense garanties democràtiques una part de la gent de Catalunya per prendre decisions com si votés tota, és total i absolutament antidemocràtic (…) Volem un referèndum per a la majoria, des de la iniciativa democràtica “.
“Mentrestant -va concloure José Luis Atienza- és aconsellable escoltar Brassens cantat per Loquillo, perquè això és una bogeria.
Yo no pienso pues hacer ningún daño
Queriendo vivir fuera del rebaño;
No, a la gente no le gusta que
Uno tenga su propia fe
En el mundo no hay mayor pecado
Que no seguir al abanderado.
Llegir la intervenció de José Luis Atienza
