La majoria de votants pro-Brexit segueixen sense saber el cost que implicarà el Brexit i ignoren que la caiguda dels salaris reals és resultat directe de la depreciació ocorreguda després de l’Brexit, com ho és el fet que l’economia tot just va créixer en la primera meitat d’aquest any. Moltes persones que van votar a favor d’abandonar la UE, no s’adonen que els estudis en què es basa la posició del govern són en gran part fantasia i que la UE està en posició de poder dictar les condicions de sortida del Regne Unit de la UE
(Traducció de Aida López) La setmana passada vaig detallar com la campanya en defensa del Brexit durant el referèndum britànic s’havia basat en mentides. No em referia a les exageracions ocasionals de la campanya a favor de la permanència a la Unió Europea, sinó a la campanya pro- Brexit, que afirmava coses que eren el contrari de la veritat. Per exemple, que hi hauria més diners per a la Seguretat Social, quan de fet hi haurà menys. Aquesta mentida en particular probablement va convèncer els indecisos, segons l’home que va organitzar la campanya pro-Brexit.
Gent del partit laborista m’assegura que l’opinió pública sobre el Brexit canviarà una vegada que aquestes mentides es facin evidents, i que en aquest moment el Partit Laborista podrà abraçar sense riscos la causa de la permanència a la UE. El que s’està passant per alt és que la manipulació de la informació que va caracteritzar la campanya Brexit continua. La premsa groga conservadora continua distorsionant la veritat, i The Telegraph actua d’una manera molt similar. El govern britànic sembla estar més interessat en dir coses per complaure al seu públic britànic que en negociar amb la UE, i els seus estudis sobre l’impacte de Brexit segueixen sent secrets.
Mentrestant, l’oposició, que no dóna pistes sobre el cost que implicarà el Brexit, ja sigui per convicció pròpia o per nodrir sentiments trobats, és només una mica menys pro-Brexit que el govern. Els mitjans de comunicació, i en particular la BBC, semblen poc hàbils en qüestionar la façana que han erigit tant els principals partits com els think tanks que els donen suport. Mai he sentit que s’hagi reprès a un polític per dir que hem de mantenir l’accés al mercat únic: Tots els països tenen accés a aquest mercat! Aquest últim és el tipus de periodisme que s’hauria de fer. El poder dels tabloides o premsa groga de signe conservador està intimidant als diputats.
Fa algun temps vaig calcular una estimació cauta del cost de l’austeritat -l’ austeritat provocada per la crisi aconómica-, i era de 4.000 lliures (4322 euros) per llar. Irònicament, es va basar en estimacions de la OBR (Oficina de Responsabilitat Pressupostària britànica) que els principals mitjans de comunicació van ignorar en gran mesura, de la mateixa manera que ignoren les estimacions de la OBR per al cost del Brexit a curt termini. Però la meva estimació del cost de l ‘ “austeritat” va ser un cost total, que abasta tots els anys d’austeritat. L’estimació del Ministeri d’Hisenda britànic, en canvi, és un cost anual. Per tant, hi ha una gran probabilitat que el Brexit sigui molt pitjor que l’austeritat en termes de recursos perduts i, a diferència de l’austeritat, no hi ha manera d’evitar aquest cost una vegada que estiguem fora del Mercat Únic.
Els membres del Partit Laborista haurien de ser més destres en detectar que els mitjans de comunicació poden presentar una realitat esbiaixada, que serà acceptada per molts votants no pertanyents a partits polítics, fins que vegin per si mateixos altres punts de vista durant les campanyes d’eleccions generals . El problema que comporta l’actitud d’ “esperar i veure” que alguns adopten envers el tema Brexit és que el principal cost econòmic del Brexit no es farà palès fins anys després que realment deixem el Mercat Únic. Pocs s’adonen que l’estudi original del Ministeri d’Hisenda, amb l’estimació clau d’un cost mitjà anual de 4.642 euros per llar (6.2% del PIB) no eren dades maquillades per la campanya pro-UE per mostrar que tot seria de color de rosa si romanem a la UE, sinó un estudi d’allò més seriós, que els economistes de la London School of Economics van qualificar de “massa cautelós”. En lloc de donar difusió a aquest estudi, la BBC publica bestieses del caràcter del següent article: “Una sortida abrupta de la UE suposa un augment de 135 milers de milions d’euros anuals per a l’economia britànica”.
Quan parlo amb votants pro-Brexit, es limiten a dir que la “catàstrofe” econòmica predita per la campanya anti-Brexit no s’ha produït, o altres arguments sense fonament esgrimits pels partidaris del Brexit, com ara que, de tota manera, el tipus de canvi estava sobrevalorat. Aquestes persones sovint ignoren que la caiguda dels salaris reals és el resultat directe de la depreciació ocorreguda després de l’Brexit, i que, com a resultat d’això, l’economia pràcticament no va créixer en la primera meitat d’aquest any. Ells, i moltes persones que van votar a favor d’abandonar la UE, no s’adonen que els estudis en què es basa la posició del govern són en gran part fantasia i que la UE està en posició de poder dictar la condicions de sortida del Regne Unit de la UE. Que els votants pro-Brexit pensin així no es pot justificar acusant-los de ser de ment tancada. Senzillament, obtenen la seva informació de fonts que s’alineen amb les fantasies del govern sobre el tema Brexit, llevat que tinguin la sort de llegir el Financial Times. Així doncs, no és estrany que no hi hagi hagut cap canvi substancial en l’opinió pública des del referèndum.
Als afiliats i diputats del Partit Laborista els ho exposaria de la següent manera. Imaginin guanyar les properes eleccions però haver d’acceptar continuar amb l ‘ “austeritat”. Guanyar una elecció després de sortir del Mercat Únic probablement serà molt pitjor i, per descomptat, els mitjans de comunicació i els votants no culparan de tot al Brexit, sinó a la política “d’extrema esquerra” del Partit Laborista. Guanyar unes eleccions després del Brexit és un calze enverinat.
“Brexit remains an exercise in deception” Blog Mainly Macro, 21 d’agost de 2017
Text traduït i adaptat per Aida López
Simon Wren-Lewis. Va rebre el Premi SPERI d’Economia Política a 2016, premi atorgat per la Universitat de Sheffield. Professor de Política Econòmica a la Facultat d’Administració Pública de la Universitat d’Oxford i membre investigador del Merton College.
