Barcelona no és de ningú perquè és un actor polític amb entitat pròpia. La seva cultura urbana creativa i sofisticada, plena, naturalment, de contradiccions, representa la nova estela d’espais de convivència transfronterers oberts a desafiaments emergents. Entén el llenguatge de la interdependència i per això és capaç d’agermanar-se amb altres urbs. Barcelona és universal i ha aconseguit alguna cosa en el que ja demostren poca perícia els Estats: crear poder. “Barcelona” (El País, agost 19 del 2017)