Ni unitat entre els manifestants i les autoritats, ni unitat entre els mateixos manifestants. Ni unitat amb les víctimes. I això que la mani era per elles. Perquè, ¿quines banderes representaven els més de 30 països, pàtries, nacions… dels assassinats a la Rambla? ¿On eren en aquesta manifestació els invisibles, els morts? A estones, en algunes parts de la mani, quan ningú cridava sinó que només se sentia l’estrèpit de les palmes al ritme de les tres síl·labes de No tinc por, se sentia una terrible força sense cap paraula, sense cap idioma, que evocava els confinats per sempre al silenci. Perquè, insisteixo, la mani era per ells… ¿o només l’hem fet per nosaltres? “A euro la unitat” (El Periodico, 26 d’agost del 2017)