Com és possible que en un mateix sondeig s’observin les pitjors dades per als independentistes i alhora surtin clarament vencedors de l’1-O? La clau, com gairebé sempre, està en els detalls. L’electorat català no es divideix en dues meitats, en dos blocs monolítics que s’expressen uniformement en totes i cadascuna de les preguntes. Són aquests contraris a la independència que mostren intenció d’anar a votar l’1-O (i votar ‘no’) els que acabarien assegurant l’èxit de la convocatòria, tal com diu el CEO, ja que sumarien als dos milions d’independentistes un milió més, el que faria que la participació final pogués situar-se en un rotund 67%. Si, en canvi, finalment decidissin no anar, la participació de l’1-O tindria molt difícil superar el màgic 50%. “Paradojas del 1-O: los no independentistas tienen la llave” (El Periodico 25 de juliol del 2017)