El catedràtic de Dret Constitucional de la UB creu que la Llei de Transitorietat s’ajusta a la lògica del que es denomina “secessió reparatòria” i que partiria del supòsit que el dret a decidir està reconegut a nivell internacional
(Per Beatriz Silva) Un referèndum unilateral amb un resultat creïble i homologat a nivell internacional no és possible ni des del punt de vista legal ni material. És el que assegura el catedràtic de Dret Constitucional de la UB, Xavier Arbós, que recorda que un referèndum amb aquestes característiques no està contemplat ni en l’ordenament jurídic espanyol ni en l’internacional.
“Un referèndum és una cosa diferent del procés participatiu que es va viure a Catalunya el 9 de novembre de 2014. La Comissió de Venècia estableix que la celebració s’ha de fer d’acord amb la Constitució, i ja sabem que aquesta no contempla la celebració d’un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya “, assenyala Xavier Arbós que planteja una sèrie d’interrogants.
Com pot fer-se un referèndum si no hi ha un cens preestablert? Un referèndum pot donar lloc a controvèrsies. Quina autoritat decidiria sobre aquestes? Amb quins jutges es podria comptar? Què passaria per compondre les meses? I si hi ha ajuntaments, com el de Barcelona, que no volen participar-hi? A qui s’obligaria a cedir les escoles? Són algunes de les preguntes per a les quals Arbós no troba resposta i recorda que els dos sindicats dels Mossos d’Esquadra i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja han dit que no actuaran fora de l’actual legislació.
Respecte a la Llei de Transitorietat Jurídica que es prepara al Parlament, i de la qual es coneixen alguns fragments publicats per El País, a Xavier Arbós li resulta especialment paradoxal que s’afirmi que si s’impedeix el referèndum, el Parlament es reservarà el dret a fer una declaració unilateral d’independència. “Critiquem a l’Estat perquè no ens deixa fer el referèndum i s’invoca el principi democràtic però amb això s’afirma que el referèndum no és indispensable per fer la declaració d’independència perquè si fos indispensable en aquesta lògica, caldria esperar que pogués celebrar-se en condicions per declarar la independència”, destaca Xavier Arbós que creu que el que s’està buscant amb això és el que alguns anomenen “secessió reparatòria”.
En què consisteix la secessió reparatòria? “En afirmar que hi ha el dret a decidir, que l’Estat té l’obligació en nom del principi democràtic de celebrar el referèndum i que si no permet el referèndum ja és una justificació suficient com perquè el parlament de Catalunya declari unilateralment la independència. El problema és que això parteix d’uns supòstis discutibles com que hi ha el dret a decidir en l’ordenament jurídic internacional i no és així”, diu el catedràtic de Dret Constitucional que recorda que el suport de les formacions partidàries de la independència només és del 47,8% dels votants de Catalunya. “És un suport molt alt però no és suficient per fer un salt al buit com el que representa una declaració unilateral d’independència o un referèndum unilateral”, afegeix.
Xavier Arbós afirma que hi ha consens entre els juristes sobre el fet que l’actual ordenament jurídic no permet un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya però que hi ha controvèrsia sobre si seria possible celebrar-ne un de caràcter consultiu. Ell es troba entre els que creu que sí que és possible tot i que també reconeix que no creu que seria recomanable. “Perquè tendiria a polaritzar la societat. Per a mi és desitjable abans de consultar sobre opcions que són molt divisives i irreversibles, preguntar sobre opcions menys costoses que permetin assolir una millor posició de Catalunya en el conjunt d’Espanya”, conclou.
