El catedràtic es va mostrar optimista de la possibilitat d’abordar una reforma simple que satisfaci les demandes de Catalunya. “L’argument jurídic que el referèndum no és legal no és correcte perquè la llei es pot reformar. El que hauríem de subratllar és que no és la millor solució “, ha subratllat
(per Beatriz Silva) Una reforma federal de la Constitució permetria satisfer gran part de les demandes de la societat catalana sense necessitat d’obligar els ciutadans a respondre de forma binària a una qüestió tan complexa com la secessió. Aquesta és una de les idees que va desenvolupar Joaquín Tornos, catedràtic de Dret Administratiu de la UB, a la tertúlia federalista celebrada a la llibreria Alibri el passat 18 de maig a la qual es van abordar qüestions com el concepte de nació o el tipus de reforma que hauria de seguir la Constitució- simple o ampliada- en l’actual context polític.
Tornos va recordar que el federalisme és un model d’èxit que ha aconseguit fer funcionar països complexos, com Suïssa o Canadà, i alguns que són menys esmentats com l’Índia que seria inviable sense un model que permet gestionar la diversitat compartint el poder.
Joaquín Tornos va assenyalar que el model d’estat nació està en crisi perquè es basa en la capacitat de l’Estat de retenir el poder sobirà dins d’unes fronteres, cosa que en un món globalitzat ja no és possible. “Les sobiranies compartides ja són una realitat que funciona”, va recordar citant estructures com l’ONU o la Unió Europea.
Respecte a la possibilitat de celebrar un referèndum, ha indicat que li semblava una solució millor la de reformar la Constitució en sentit federal, “una opció que dóna la possibilitat de recollir gran part de les demandes catalanes sense necessitat que els ciutadans hagin de decidir de forma binària sobre la secessió. En un referèndum binari no es valoren les conseqüències, com hem pogut veure amb el Brexit. Votar una reforma permet decidir sobre alguna cosa que s’ha discutit i sobre el qual es coneixen les conseqüències “, ha assenyalat.
Joaquín Tornos va posar sobre la taula també dades que indiquen que en consultar als ciutadans de Catalunya sobre una opció alternativa a l’estatus quo o la independència, són majoria els que es troben en el terreny dels grisos i que una opció blanc / negre no respon a les seves expectatives. També va recordar que el referèndum que es planteja a hores d’ara per part de JPS i la CUP no reuneix cap dels requisits que demana la Comissió de Venècia per validar una cita electoral d’aquest tipus amb els estàndards internacionals.
Tornos es va mostrar optimista respecte a la possibilitat d’abordar una reforma constitucional, ja que va recordar, cap partit no s’ha oposat a aquesta possibilitat i la majoria estan d’acord en la necessitat de fer-la però ha posat èmfasi també en la importància d’aconseguir un gran consens.
Segons el seu punt de vista, el més factible en l’actual escenari parlamentari és una reforma constitucional simple, com la que va proposar Miguel Herrero de Miñón que consisteix en afegir una disposició primera a la Carta Magna, sustentada en un pacte polític, en el qual quedarien blindades quatre competències per a Catalunya (econòmiques, financeres, lingüístiques i culturals), que és el que podrien votar els ciutadans catalans en referèndum d’acord amb l’article 152 de la Constitució.
Joaquín Tornos creu que un mecanisme d’aquest tipus és més viable en aquests moments que abordar una reforma constitucional agreujada que afectaria elements essencials i per això necessitaria majoria absolutes, dissolució de les Corts i noves eleccions, entre altres qüestions.
Quins elements hauria de tenir aquesta reforma? Segons Joaquín Tornos, reconèixer la singularitat catalana (com ja fa de fet amb el País Basc), establir un repartiment de competències clar entre les comunitats i l’administració central i garantir un finançament territorial que s’ajusti a les necessitats actuals no només de Catalunya sinó també de Madrid, Balears i Comunitat Valenciana que són les comunitats amb més problemes en aquest sentit.
“L’argument jurídic que el referèndum no és legal no és correcte perquè la llei es pot reformar. Incidir en la legalitat no dóna sortides a l’actual situació. El que hauríem de subratllar és que no és la millor solució “, ha conclòs.
