Millor una derrota en tota regla que una rendició sempre prematura. Aquesta és la consigna quan el Procés s’apropa al desenllaç. La venjança de l’Estat enemic, Masada, el suïcidi col·lectiu, són les peces truculentes del puzle narratiu que ens acompanya aquests dies, en què s’encara la recta final en la qual el Procés toparà definitivament amb la realitat. Són les imatges projectades d’un teatre d’ombres en què Espanya i Estat, Govern i Madrid, PP i Rajoy, part del PSOE i Ciutadans es barregen en un subjecte nociu oposat a Catalunya, sobirania, independència, democràcia, com si fossin un personatge exterior (ells) i un altre d’interior (nosaltres) enfrontats en un relat polaritzat i absurd incapaç de trobar un desenllaç coherent i raonable. “La venjança de l’Estat” (El País, 9 d’abril de 2017)