Joan Reventós, director del Comitè Català de l’Acnur i Gonzalo Delacámara, director acadèmic del Fòrum de l’Economia de l’Aigua, van participar en l’acte ‘Els refugiats del clima. Cap a una solució global’, celebrat al Col·legi de Periodistes de Catalunya, el passat 6 d’abril. S’hi va tractar del canvi climàtic i de la necessitat de trobar solucions als grans desplaçaments de població que s’esperen en les pròximes dècades. El va moderar la periodista Mari Luz García i va ser presentat per la filòsofa Victòria Camps, ambdues de ‘Federalistes d’Esquerres’, l’entitat que va organitzar la sessió
(per Siscu Baiges) Joan Reventós va explicar que una de cada set persones canvia de residencia, un terç de les quals són migrants internacionals i la resta migrants nacionals, dins el propi territori. A partir de 2020, la Xina es convertirà en el principal receptor de migrants internacionals. 65,3 milions d’aquestes persones són migrants forçosos, per violació dels seus drets fonamentals. Un terç d’ells, uns 24 milions són sol·licitants d’asil internacional o refugiats i la resta són desplaçats interns dins del seu país.
L’evolució del desplaçament forçós ha anat creixent en els darrers anys. L’any 2009, quan Reventós es va incorporar al Comitè Català de l’Acnur, hi havia 39 milions de persones desplaçades a la força. El 2016 hi ha hagut un creixement no tant gran com el 2015 però ‘rellevant’, segons ell.
Pel que fa al canvi climàtic, va denunciar que alguns dirigents polítics no accepten l’existència d’aquest fet i la seva responsabilitat en el desplaçament de poblacions. Va dir que l’alteració dels patrons climàtics es veu en grans fenòmens extrems, com tifons, huracans, i d’altres incidents que no sempre apareixen als mitjans de comunicació.
La temperatura mitja global, segons Reventós, ha crescut els darrers anys ‘de forma exponencial’. ‘Veiem com els ametllers floreixen abans d’hora, les diferències entre estacions s’esvaeixen, els pagesos expliquen canvis evidents en conreus com la vinya,…’, va dir.
Les mateixes zones on avui hi ha conflictes, desastres, crisis humanitàries, patiran en el futur, a més, les conseqüències del canvi climàtic, segons ell. Els països rics, en canvi, es mantindrien relativament lliures dels pitjors efectes del canvi climàtic. A més, va avançar que els conflictes del futur es produiran més pel control de l’aigua que pel del petroli o d’altres recursos naturals.
Ja des de l’any 2008 es produeix una mitjana anual de 26,4 milions de persones desplaçades pel canvi climàtic. Joan Reventós va reconèixer que el va sorprendre la magnitud d’aquesta crisi: 184 milions en 10 anys. Les projeccions que va presentar eleven aquestes xifres fins els 250 milions a l’Àfrica abans del 2020 i fins els mil milions a l’Àsia abans del 2050 (una setena part de la població mundial).
Va parlar, també, dels països que són petites illes a l’oceà Pacífic o l’Índic que poden deixar d’existir. Els seus habitants passaran a ser apàtrides.
El redactat actual de la Convenció sobre l’Estatut del Refugiat, aprovada el 1951, no reconeix els refugiats climàtics. Acnur és molt reticent a obrir aquest debat perquè no hi ha consens internacional sobre la seva definició. Si s’obrís aquesta opció, Reventós tem que s’acabés retallant la protecció que reconeix actualment la Convenció sobre l’Estatut del Refugiat per aquestes persones.
Va repassar les iniciatives que s’han posat en marxa per analitzar i fer front a aquesta qüestió. Primer va parlar de la iniciativa Nansen que diu que ‘els estats hauran d’admetre voluntàriament els refugiats climàtics per consideracions humanitàries’ i després del Pla de Reubicació Planificada d’Acnur, que responsabilitza els estats de l’atenció a les persones afectades pel canvi climàtic, perquè preveu que els seus desplaçaments es facin dins les seves fronteres.
Des del punt de vista del federalisme, Joan Reventós va demanar que les diferents comunitats dels països afectats pel desplaçament de persones que es mouen per culpa del canvi climàtic siguin solidàries per atendre les seves necessitats.
Ja en el torn de preguntes i intervencions del públic, va dir que la Convenció de l’Estatut del Refugiat hauria d’emparar les persones que fugen pel canvi climàtic però que és poc optimista davant la possibilitat que s’hi inclogui específicament la seva tipificació. Finalment, va mostrar la seva preocupació per la tendència a aixecar fronteres i murs entre països i persones “contràriament a allò que m’agradaria”.
