Divendres passat Federalistes d’Esquerres va celebrar l’acte ‘Federalisme, del barri a Europa’ a Cornellà de Llobregat en què es va reivindicar el federalisme com a motor dels barris, barris que s’han aixecat moltes vegades gràcies a la mobilització dels veïns i veïnes que s’han organitzat federalment per aixecar escoles, centres de salut i equipaments necessaris per millorar les seves vides. Però també com a motor d’una de les més grans utopies dels nostres temps: una Europa lliure i unida
(per Salva Redón i Beatriz Silva) Sota el títol ‘Federalisme: del barri a Europa’, Federalistes d’Esquerres va celebrar el divendres 21 d’abril al Centre Cultural Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat un acte per reivindicar el federalisme com a motor dels barris i de la construcció europea.
Pier Virgilio Dastoli, president del Consell Italià del Moviment Europeu i qui va ser el més estret col·laborador d’Altiero Spinelli, pare fundador de la Unió Europea i autor del ‘Manifest de Ventotene’; Antonio Balmón, alcalde de Cornellà; Raquel López, politòloga i membre de Federalistes d’Esquerres a Badalona; i Arnau Funes, regidor a Cornellà i membre de Fed en aquesta ciutat, van intervenir en l’acte per reivindicar el federalisme com a motor dels barris. Barris que a l’àrea metropolitana de Barcelona s’han aixecat moltes vegades gràcies a la mobilització dels veïns i veïnes que han col·laborat i s’han organitzat federalment per aixecar escoles, centres de salut i equipaments necessaris per millorar les seves vides. Però també com a motor d’una de les més grans utopies dels nostres temps: una Europa lliure i unida.
Mireia Esteva, vicepresidenta de Federalistes d’Esquerres, i Juan Capilla, membre de Fed a Cornellà van presentar l’acte que va tancar Joan Botella, president de Federalistes d’Esquerres. Marcello Belotti, traductor al castellà del ‘Manifest de Ventotene’, va intervenir com a traductor de Pier Virgilio Dastoli.
Raquel López va parlar dels barris, des de la seva vivència badalonina, com a espais de vida i de lluita populars per tal de construir col·lectivament espais més habitables al marge dels llocs de procedència de cadascú. Els límits entre els municipis es desdibuixen des del moment en què les persones de barris diferents hi conviuen, comparteixen neguits i cooperen entre elles. Aquesta és, per a la Raquel, una experiència que ens acosta a la idea federal.
L’Arnau Funes, a continuació, va reivindicar la necessitat de disposar d’un municipalisme fort en el context de societats cada cop més interdependents. Des dels municipis i des dels barris metropolitans s’està treballant per una millor sanitat, per una millor educació, malgrat la monopolització del debat a Catalunya a l’entorn de l’independentisme que alguns volen imposar. Una pressió ofegant, segons l’Arnau, capaç de forçar la gent a definir-se com a partidaris d’un referèndum “per esgotament”.
Pier Virgilio Dastoli, qui va desplegar un extraordinari sentit de l’humor, va establir una comparació entre Cornellà i la Calabria italiana com a exemple de la germanor entre els europeus, un espai que ha viscut des de sempre els processos migratoris, i de la necessitat de la solidaritat entre pobles. La Unió Europea és la via per al progrés, per a una civilització més procliu a la convivència entre les persones, de tal manera que Europa no es pot tancar en si mateixa i ha d’ajudar els immigrants i refugiats. La Unió s’ha de dotar de mecanismes polítics cada cop més federals, doncs el replegament nacional al si dels estats no podrà fer front als reptes que tenim pel davant.
Antonio Balmón va denunciar la pressió a la que dia rere dia es veuen sotmeses les persones que no combreguen amb l’independentisme. No es pot acceptar la imposició d’una determinada identitat quan hi ha qui la sent de moltes maneres diferents. Malgrat això, l’expressió política d’aquesta diversitat no es veu afavorida per la conjuntura actual. S’ha de replantejar el sistema polític en un sentit federal com a garantia per preservar la convivència en un marc d’avenços socials.
Joan Botella va cloure la roda d’intervencions fent un clam pel sentit comú, amb referències històriques com ara les múltiples guerres entre països al cor d’Europa fins que es va acceptar la via de la cooperació com a superadora d’unes diferències aparentment insalvables. Aquest, segons ell, és el camí federal, el camí que hem d’encetar a casa nostra.
En les seves intervencions, Mireia Esteva i Juan Capilla van destacar que Federalistes d’Esquerres vol obrir ponts i espais de diàleg en un escenari polític polaritzat entre dos extrems i posar de manifest l’amplitud de mires del federalisme que va molt més enllà de l’organització territorial de l’Estat
