En un món cada vegada més global i interrelacionat, l’opció federalista que aposta per preservar i defensar els drets fonamentals de les persones i les polítiques redistributives destinades a aconseguir una discriminació positiva a favor dels més febles, no només és possible sinó també necessària
Ahir, divendres 27 de gener, van passar per Badalona centenars de tractors amb els seus propietaris procedents de diferents punts de Catalunya. El sindicat Unió de Pagesos, que va organitzat la marxa, vol denunciar la precarietat en que es troba el món a pagès.
A Badalona són pocs els que es dediquen a aquesta feina però no hem d’oblidar que “els pagesos proveïm les famílies amb aliments bàsics, a banda que ajudem a mantenir vius l’entorn i els pobles”, diu el coordinador nacional d’Unió de Pagesos.
Mentre els que tenen la responsabilitat de solucionar els problemes existents a Catalunya, els d’aquí i els d’enllà, es dediquen a alimentar la confrontació i es culpen de tot allò que ens passa -ningú d’ells assumeix la responsabilitat-, el camp català cada dia es troba amb més dificultats per a sobreviure.
Els pagesos denuncien que la renda agrària catalana ha acumulat un descens proper al 40% des de l’any 2001, encara que la gota que ha fet vessar el got ha sigut la reducció per part del Govern català de les ajudes de suport a l’activitat agrària en zones desafavorides d’alta muntanya, així com dels ajuts a les inversions de les explotacions.
Em va cridar l’atenció que molts dels tractors portessin un cartell en el qual es podia llegir: propietat del banc.
Els pagesos, com passa amb altres professionals, estan en mans dels bancs. Per sobreviure s’han tingut que endeutar i, mentre els seus productes s’encareixen per al consumidor, les grans distribuïdores cada dia els paguen menys als productors.
Per això denuncien la concentració de l’oferta comercial -a Catalunya el 77,4% està en mans de deu operadors- el que limita el seu poder de negociació.
No és normal que els governs, central i autonòmic, no impulsin polítiques que afavoreixin les activitats agràries, ramaderes i forestals si es vol mantenir l’equitat territorial, l’arrelament de la població als nuclis rurals, la preservació del medi i la generació de riquesa.
Es parla de sobirania i, molts, s’obliden de la importància de l’agricultura per la població d’un país.
També dissabte, l’espai va quedar petit, es va presentar un llibre a Saltamarti llibres -Què és el federalisme?- en qual els seus autors, Victoria Camps, Joan Botella i Francesc Trillas, defensen la necessitat del diàleg per sortit de la paràlisis en que ens troben i que només beneficia als que volen que tot continuï igual.
En un món cada vegada més global i interrelacionat, l’opció federalista que aposta per preservar i defensar els drets fonamentals de les persones i les polítiques redistributives destinades a aconseguir una discriminació positiva a favor dels més febles, no només és possible sinó també necessària per sortir d’una situació de bloqueig per la irresponsabilitat d’uns governs entestat en no dialogar i trobar una sortida favorable als interessos de la majoria de la població.
Si hem arribat fins aquí, assenyalen els autors del llibre, és degut a la peresa i la desídia dels partits majoritaris que mai han volgut dialogar.
És evident que entre la temptació i la pràctica centralista d’uns i la temptació secessionista d’altres, dos projectes antagònics, l’opció federalista que busca propostes convenients per a tots, respectant les diferències que són expressions de la nostra diversitat, és una bona solució.
Assegurem, també, que qui no té garantits el dret a l’educació, a la sanitat, a la seguretat social, al treball, a l’habitatge, no és lliure en la mateixa mesura en que ho són els ciutadans que tenen les necessitats bàsiques satisfetes.
Per això, obrir el diàleg per reconstruir l’equilibri entre la llibertat, la igualtat i la fraternitat deurien ser les prioritats de tots els que volen acabar amb les injustícies i les desigualtats econòmiques socials i territorials.
