Notícies

El president de ‘Federalistes d’Esquerres’ advoca per canviar l’arquitectura territorial de l’estat en una conferència organitzada per la plataforma “La Universitat Opina”

(Per Peru Erroteta) Sala plena a l’Aula Oberta de la Bordeta, el passat 23 de gener, per escoltar El degà de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Federalistes d’Esquerres Joan Botella. Un espai que enllaça amb la tradició associativa de Sants, “en els seus orígens un municipi independent, de caràcter industrial i, en conseqüència, bressol del mutualisme, l’anarquisme, el socialisme i altres corrents d’una esquerra, encara incipient, que ja es reclamava federalista”, ha recordat Botella.

Botella va centrar part de la seva intervenció a explicar el gran sentiment popular que va despertar el projecte federalista a la primera República i com va acabar cedint davant la pressió de les dretes i els grups d’interès, amb l’argument que el projecte federal era la porta d’entrada del separatisme. “La segona República va iniciar un moviment de descentralització, que es va materialitzar en els estatuts d’autonomia de Catalunya, País Basc i Galícia, que no van poder desenvolupar-se com a conseqüència de l’aixecament franquista”, ha assenyalat.

Reconeixement recíproc de realitats diferents i col·laboració són algunes de les qüestions que va ressaltar del projecte federalista, “que no és una mesura tecnocràtica, sinó un procés ètic en profunditat”. En conseqüència,va afegir, el federalisme no és una fórmula per copiar: “Tots els federalismes són diferents”.

Segons la seva opinió, avui més que mai els problemes no coneixen fronteres. Va citar entre ells els derivats de les qüestions mediambientals, els moviments financers i les migracions, “qüestions crítiques que no es solucionen erigint barreres sinó, a l’inrevés, obrint espais de cooperació”. “El proteccionisme és un símptoma de guerres comercials intercapitalistes, que històricament han desembocat en guerres”, va afirmar.
Joan Botella va criticar que en la Constitució de 1978 “allò que va poder ser un pas cap al federalisme ha quedat odegat”. És per això que, al seu parer, resulta imprescindible escometre un canvi en l’arquitectura territorial de l’Estat i fer-ho des d’un plantejament federalista, la qual cosa compta amb el suport majoritari de les forces polítiques. “No obstant això -es va lamentar- falta valentia”.
Referint-se al Estatut de Catalunya de 2006, va recordar que va ser votat per 120 dels 135 parlamentaris que llavors conformaven el Parlament català. En conseqüència, es va pronunciar a favor de recuperar aquesta norma en la seva integritat (que va ser ratificada en referèndum per la majoria dels catalans), realitzar els canvis necessaris en els cossos centrals de l’Estat per evitar la duplicitat de poders, afegir a la Constitució una disposició addicional (com la que figura en referència als territoris forals) reconeixent la sobirania de Catalunya i habilitar un nou sistema de finançament. Per la qual cosa resulta necessari, segons Botella, que es compleixin les tres “erres”: reconeixement, respecte mutu i bon rotllo (voluntat política).