En l’acte, Joan Botella, i Joan Padrós, han posat l’accent en que la majoria de les persones està d’acord amb el que proposa el federalisme sense saber què es diu federalisme
(per Josep Sampera i Beatriz Silva) Can Raspall va ser l’escenari en què es va presentar ahir Federalistes d’Esquerres a La Garriga. Joan Botella, degà de Ciències Polítiques de la UAB i president de Federalistes d’Esquerres, i Joan Padrós, coordinador de l’associació al Vallès Oriental, van protagonitzar un col·loqui que va reunir unes 40 persones i què va comptar entre els seus assistents amb Joan Rodríguez Teruel, professor de Ciència Política de la UV, i Salvador Jové, eurodiputat d’IU del 1994 al 2004.
Padrós va introduir l’acte esmentant una vinyeta d’ El Roto en què un personatge preguntava: “Y tu de qué confusión eres?”, tot desitjant que la conferència i el col·loqui posterior servissin per desfer una mica la confusió en què sovint ens sentim davant dels esdeveniments a casa nostra i al món. I va convidar a repensar què és l’esquerra, què és el catalanisme, si aquest ha de ser necessàriament independentista, entre altres qüestions.
Botella va explicar que Federalistes d’Esquerres havia sorgit com a reacció front a dos moviments en què ens trobem immersos: l’onada centralista i recentralitzadora que des de fa anys impulsa el govern del PP i l’onada independentista que planteja una sortida inviable, ja que mai al món s’ha produït, en democràcia, una separació com la que se’ns proposa. Per això, diu, “trobem arreu on anem a explicar-nos molt bona acollida, ja que molta gent està d’acord amb els nostres plantejaments de diàleg i pacte, sense saber, sovint, que això és justament el federalisme. La gent vol millor autogovern i acord, aquí i a Espanya, com demostren totes les enquestes si es llegeixen bé”, va dir.
Segons Botella, això passa perquè “comencem a ser conscients que els grans problemes de la humanitat desborden les fronteres dels estats. Cap de les greus situacions que hem de resoldre, com el canvi climàtic, els refugiats i el frau fiscal, no tenen remei des dels estats actuals, ni dels grans, ni – molt menys – des dels petits. Rebem dos tipus d’objeccions. Per una banda se’ns diu que no hi ha federalistes a Espanya; però això no és així si examinem les posicions dels partits actuals: PC, PSOE, PODEM. Fins i tot algunes propostes de Ciutadans van en aquest sentit. I tampoc no és cert si mirem, com hem dit, les enquestes. L’altra objecció, en certa manera contradictòria, és dir que el sistema autonòmic ja és una forma de federalisme. Rebatem aquesta idea: s’ha descentralitzat l’Estat, però aquest no s’ha transformat en sentit federal. No hi ha mecanismes comuns ni suficients de presa de decisió i de compromís entre les comunitats autònomes. Senat de representació territorial i conferències de presidents i de consellers amb capacitat de pactar i decidir són mecanismes que funcionen en altres països i que ens fan falta a Espanya”, va assenyalar.
Botella va lamentar que la possibilitat de canvi de govern que hem tingut recentment a Espanya no s’hagi aprofitat. Tenim, tant a Catalunya com a Espanya, una majoria social de progrés i de canvi que no s’acaba d’articular políticament. Com passa també a Catalunya: la majoria que hi ha per un major autogovern pactat amb el conjunt de l’Estat no troba plasmació política encara. Joan Botella es va mostrar partidari d’un referèndum on es pugui expressar aquesta majoria que serveixi per ratificar uns acords clars i escrits aconseguits pels nostres representants.” No el referèndum que ens proposen on no es coneix el contingut concret i el significat real de les opcions. Necessitem acordar un ampli projecte de reformes que després sigui ratificat per la ciutadania”, va assegurar.
En el col·loqui posterior Botella va afegir que mentre estem entretinguts en les anades i vingudes del “procés” no atenem les necessitats del dia a dia, no resolem els altres problemes que tant afecten a la ciutadania i al nostre futur. I en resposta a una intervenció va dir que li semblaria una bona idea, com a punt de partida, sotmetre a referèndum la recuperació íntegra de l’Estatut, ja que el que tenim vigent, retallat pel Tribunal Constitucional, no ha estat votat pels catalans, acompanyat d’un paquet de reformes legals (LOFCA, llei de llengües) que s’ha de fer a l’Estat.
