Crisi econòmica, integració europea, refugiats, mercat laboral i solidaritat en l’alternativa federal van ser algunes de les qüestions al voltant de les quals va girar l’escola d’estiu organitzada el passat 9 de juliol per Federalistes d’Esquerres i Economistes davant la crisi a la seu de Comissions Obreres de Catalunya
(Per Beatriz Silva) Sota el títol “Federalisme per sortir de la crisi“, la cita, que aspira a convertir-se en un referent de les activitats d’estiu, va reunir al llarg del dia a més d’un centenar d’assistents i a una vintena de ponents que van abordar des de diferents perspectives els reptes del federalisme en una societat cada vegada més global i interconnectada que necessita solucions compartides als grans problemes.
Els encarregats de donar la benvinguda van ser el president de Federalistes d’Esquerres, Joan Botella, i el coordinador d’Economistes davant la crisi a Catalunya, Emili Ferrer. En la seva intervenció, Joan Botella va destacar que el federalisme no és només un conjunt de mesures asèptiques per a reformar les institucions sinó una visió més profunda de com reorganitzar la societat mentre Emili Ferrer va advocar per impulsar noves polítiques que combatin la pobresa i la desigualtat. La trobada va comptar al llarg del dia amb la presència de representants polítics i sindicals de Barcelona i altres parts d’Espanya com la diputada socialista Mercè Perea i el secretari general del PCE, José Luis Centella.
Crisi econòmica i integració europea
Les polítiques d’austeritat imposades als països del sud de la Unió Europea (UE) i l’augment de la desigualtat van centrar gran part de la primera sessió titulada ‘Crisi econòmica i integració europea’ en què van participar Antón Costas, catedràtic d’Economia Aplicada de la UB i president del Cercle d’Economia, Carles Manera, catedràtic d’Història Econòmica de la Universitat de les Illes Balears i Xavier Vidal Folch, periodista del diari El País.
Carles Manera va plantejar que la millor manera de superar tant la pobresa com la desigualtat a Europa és realitzar polítiques més ambicioses d’inversió utilitzant les possibilitats que ofereix el Banc Europeu d’Inversions i va assenyalar que la creació d’eurobons permetrien articular la política monetària amb la fiscal. Antón Costas va explicar que aplicar l’austeritat econòmica amb una economia deprimida va ser un gran error i ho va atribuir a l’absència dels instruments que es necessiten per completar la integració monetària que són fonamentalment un Banc Central fort i un tresor.
Xavier Vidal-Folch ha apuntat que el problema que tenim després de la crisi econòmica pot atribuir-se a una combinació de globalització financera i nacionalisme fiscal.
Europa, migracions i refugiats
La primera de les sessions paral·leles, dedicada a ‘Europa, migracions i refugiats’, va ser moderada pel president de la Fundació Periodisme Plural, Josep Carles Rius, i van participar-hi el director del Comitè Català de l’ACNUR, Joan Reventós, el director d’Alternatives Econòmiques, Andreu Missé, el director general de Cooperació al Desenvolupament del Govern de la Generalitat, Manel Vila, i la vicesecretària general de l’àrea externa d’UGT i portaveu del sindicat, Laura Pelay.
Andreu Missé va posar èmfasi que el tractat entre la UE i Turquia vulnera la Carta de Drets Humans i va subratllar que l’Estat de Benestar europeu ha de preveure l’acollida dels refugiats amb normalitat. “No es pot imposar un discurs xenòfob que inciti el populisme”, va assenyalar. Tant Missé com Joan Reventós es van mostrar partidaris d’avançar cap a un veritable govern mundial federal per resoldre els grans conflictes. Reventós va destacar que és normal que el flux de refugiats cap a Europa creixi perquè estem envoltats de conflictes i aquesta és la zona de benestar que aquestes persones tenen a prop. 
“Tenim la percepció que només vénen aquí però a més d’Europa hi ha altres corredors de refugiats”, ha assenyalat el director del Comitè Català de l’ACNUR que va recordar que països federals com Canadà i Alemanya són els que han reaccionat millor davant la crisi dels refugiats.
Laura Pelay va destacar que Europa travessa una greu crisi de valors i que el fracàs de l’Estat de Benestar europeu està fomentant el creixement dels partits xenòfobs. “El que s’ha intentat amb el tractat entre la UE i Turquia és solucionar el problema dels refugiats a canvi de diners”, va assenyalar. Manel Vila va posar l’accent en la manca de reacció de l’opinió pública davant la situació a Síria i les morts de famílies senceres de refugiats d’aquest país a la Mediterrània. “Hi va haver un atemptat molt greu a Bagdad i ningú va fer el Je suis Bagdad com sí es va fer amb l’atemptat de París. Ara estem a punt d’externalitzar la gestió dels refugiats “, ha assegurat.
El mercat del treball i les relacions laborals en una Europa integrada
El deteriorament de les condicions laborals, l’exigència d’un augment del salari mínim o la garantia d’uns ingressos o subsidis suficients perquè tots els ciutadans tinguin una vida digna van ser els temes més abordats en la taula rodona sobre el mercat de treball a Espanya i Europa. 
Van intervenir Antonio González, membre del Consell Econòmic i Social, Albert Recio, professor d’Economia del Treball i Polítiques Sociolaborals de la UAB, Dolors Llovet, secretària de Comunicació i Xarxes Socials de CCOO de Catalunya, i Manel Manchón, director d’Economia Digital. La sessió la va moderar la periodista d’El País, Milagros Pérez Oliva.
Dolors Llovet va afirmar que la crisi del model social europeu ha fomentat l’anti-europeisme que s’ha posat de manifest en la victòria del Brexit en el referèndum sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. 
“Les mesures que s’han adoptat durant la crisi han deteriorat el mercat del treball i els drets laborals”, ha assenyalat. Antonio González ha posat èmfasi que l’acomiadament a Espanya està molt desregulat i que pràcticament hi ha la figura de l’acomiadament sense causa. “Hem d’avançar cap a sistemes que evitin el frau de la contractació temporal”, ha assenyalat.
Manel Manchón va destacar els canvis en el mercat del treball que s’han produït en els últims 20 anys i va posar les dades d’atur del mes de juny sobre la taula: es van crear més de dos milions de contractes i només el 8% van ser de caràcter indefinit . Albert Recio ha subratllat que “cal garantir que cada persona tingui un mínim d’ingressos, cosa que no existeix en aquests moments”. Milagros Pérez Oliva va apuntar en el debat que la globalització està provocant canvis en les estructures empresarials que afecten negativament el mercat del treball.
La igualtat i la solidaritat en l’alternativa federal
El tema de la igualtat i la solidaritat en l’alternativa federal va ser abordat pel catedràtic emèrit d’Anàlisi Econòmica de la UAB, Josep Maria Vegara, i pel catedràtic d’Hisenda Pública de la UB, Joaquim Solé. Tots dos van ser moderats per l’economista Montse Colldeforns en una sessió on es van aportar dades concretes que posen de manifest els errors de l’actual finançament autonòmic a Espanya i la necessitat de dissenyar-ne un de més equilibrat.
Josep Maria Vegara va destacar que organitzar la solidaritat institucionalitzada no és una cosa que sorgeixi de manera espontània i que forma part dels valors de l’esquerra. “Cal generar polítiques que propiciïn la igualtat d’oportunitats que és una cosa que no es produirà si no ho facilitem”, ha indicat. Joaquim Solé va dedicar la seva intervenció a explicar com funciona la fiscalitat en un sistema federal i la necessitat d’acceptar que les autonomies o els estats que formen part d’un ens federal no tinguin els mateixos impostos. També va destacar que Espanya necessita mecanismes que s’anivellin als municipis amb diferents nivells d’ingressos, cosa que no passa actualment i propicia la desigualtat.
Federalisme i reformes polítiques institucionals
L’última sessió de l’Escola d’estiu de Fédéralistes d’Esquerres i Economistes davant la crisi va estar dedicada a les reformes polítiques institucionals que comportaria una organització federal. Les aportacions a aquest debat van estar a càrrec d’Elisenda Malaret, catedràtica de Dret Administratiu de la UB, Victòria Camps, catedràtica emèrita d’Ètica de la UAB, i Francesc Trillas, professor d’Economia Aplicada de la mateixa universitat. 
El periodista Xavier Roig va ser l’encarregat de moderar la sessió que va girar al voltant de les reformes necessàries per avançar en el federalisme.
Victòria Camps va obrir el debat explicant que Espanya és l’embrió d’un Estat federal. “S’ha avançat molt en la descentralització però no en el govern compartit de les parts” va destacar Camps 
que va centrar gran part de la seva intervenció en la qüestió de l’estat-nació que, al seu parer, està molt arrelat però no permet resoldre els problemes comuns com ha deixat en evidència la crisi dels refugiats. Podem construir un estat federal conservant el concepte de nació? es va preguntar. Elisenda Malaret va posar èmfasi que les debilitats de l’actual sistema institucional s’han fet evidents amb l’arribada de la crisi i que és urgent per això fer una reforma que actualitzi el sistema a les necessitats actuals i el faci al mateix temps més transparent.
Francesc Trillas va assegurar, per la seva banda, que combatre les derives nacional-populistes i la desigualtat són dos grans reptes que estan vinculats entre si. “Darrere del populisme i el Brexit es troba l’augment de les desigualtats que han crescut molt en els últims anys i que hem de combatre. És el moment d’avançar cap a estructures federals que ens ajudin a resoldre els nostres problemes “, va afirmar.
