Quan es parla de convertir l’Estat Espanyol en un estat federal, no estem parlant de centralitzar més o menys. Estem parlant de caminar des de l’estat unitari o l’estat-nació, propi del segle XIX cap a un estat federal de sobiranies compartides a l’estil alemany. Quan diem que Brussel·les decideix, en realitat ens referim al fet que els 28 estats que componen la Unió Europea han discutit, votat i acordat tirar endavant determinats acords, dels quals els diferents països se senten corresponsables. En molts casos, això significa cessió de sobirania (euro, Shengen, Banc Central Europeu, etc.), però la presa de decisions es fa de forma coordinada. Mireia Esteva: “Sobiranies” (EixDiari, 14 de març de 2016)