Els estats han de deixar de competir entre ells, cooperar i unir-se cedint sobirania a grans hisendes úniques a escala continental que permetin acabar amb els paradisos fiscals, redistribueixin la riquesa i el deute, permetent mantenir un mateix benestar i drets socials per a la major quantitat possible de persones. Els nacionalismes identitaris actuals no son més que reaccions irracionals d’una classe mitja espantada, un refugi enfront la crisi econòmica que ens presenta un futur inestable i insegur. Ideologies messiàniques i mil·lenaristes que ens fan creure que hem d’estimar als nostres opressors, pel simple fet de compartir una identitat, interioritzant les regles de poder i obediència jeràrquica envers una elit nacional. (Bloc Reflexions d’un Arqueòleg Glamurós: “Federalisme Global: La fi de les fronteres i la superació de tota Identitat Nacional”, 19 de març de 2016)