Després d’estudiar el cas escocès, el catedràtic de Dret de la UB defensa en el seu nou llibre la necessitat que els governs d’Espanya i Catalunya surtin de l’immobilisme. “Uns han de reconèixer la necessitat de respondre a les reivindicacions i els altres que no tenen dret a l’autodeterminació”, assegura
Un referèndum no és la millor opció per resoldre conflictes com els plantejats a Escòcia i Catalunya: no permet opcions intermèdies i el dia després hi ha un escenari difícil de gestionar. A Escòcia no ho va solucionar, la discussió el dia després va ser com gestionar l’encaix d’Escòcia en el Regne Unit.
Aquesta és una de les qüestions que el catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona i membre de Federalistes d’Esquerres, Joaquín Tornos, planteja en el seu nou llibre “D’Escòcia a Catalunya. Referèndum i reforma constitucional”.
Al llarg de 188 pàgines, Tornos defensa, entre altres qüestions, que el govern espanyol ha d’entendre que la reivindicació catalana exigeix una resposta política i jurídica, i que la Constitució és un necessari marc de convivència però no és immutable. “Catalunya ha de mirar-se en el mirall escocès per entendre que no existeix un dret a decidir com a dret a la secessió unilateral, i que la legítima aspiració política a la independència només pot articular-se dins del respecte a l’Estat de dret”, assegura en el llibre en el qual analitza el procés viscut recentment a Escòcia.
“Davant de les reivindicacions escoceses, els polítics anglesos van reconèixer que hi havia un problema al qual respondre però els escocesos van reconèixer que no tenien dret a l’autodeterminació”, va assegurar Tornos durant la presentació del llibre celebrada fa uns dies a la seu de Foment del Treball a Barcelona en la qual va apostar per una reforma constitucional que instauri a Espanya un federalisme que reconegui la singularitat nacional de Catalunya. “Els governs d’Espanya i Madrid han de superar l’immobilisme”, va reivindicar.
Joaquín Tornos creu que és difícil tirar endavant una alternativa diferent a una reforma de tipus federal. “En un món globalitzat i de sobiranies compartides, Escòcia i Catalunya poden trobar nova formes de relació amb l’estat constitucional i democràtic del qual formen part sense necessitat d’optar per la separació”, defensa en el llibre.
En la presentació van participar-hi també l’ex vicepresident del Tribunal Constitucional, Eugeni Gay, el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, i el periodista Josep Cuní.
Eugeni Gay es va mostrar decebut per l’actitud dels governs català i espanyol: “ha faltat diàleg”. I va subratllar que “convidar als ciutadans a ser els únics protagonistes de la vida política és una gravíssima irresponsabilitat”.
Per la seva banda, Joaquim Gay de Montellà, va reivindicar la defensa que la patronal catalana ha fet en els últims anys d’un pacte institucional que reconegui a Catalunya com a nació. “Catalunya ha de poder exercir una plena competència en matèria de llengua i de cultura, a més de l’assumpció efectiva per part de les institucions de l’Estat de la promoció i defensa de tot el seu patrimoni lingüístic. Aquesta política de reconeixement de la realitat nacional catalana ha d’incloure la cessió plena de la gestió tributària”, va assenyalar.
ENTREVISTA A JOAQUÍN TORNOS A 8ALDIA
