Inspira una gran preocupació i fins temor que una coalició tan insòlita, com la de Junts per si i la CUP, i minoritària en vots sigui capaç de desafiar a la nostra democràcia, atribuir-se la representació de tot Catalunya, cridar a la desobediència de la Constitució i lleis democràtiques com si d’un grup d’agitadors es tractés, sense cap fonament jurídic que justifiqui el seu aixecament.
Sóc un de la majoria de catalans que lluitem per un poble de Catalunya, solidari amb els pobles d’Espanya, obstinats en la construcció d’una Espanya justa i igualitària en el marc d’un Estat Federal.
Començaré amb un text exemplar escrit el 1876 per un catalanista i republicà com va ser Pi i Margall: “Enderrocar i no aixecar tanques ha de ser el fi de la política … .Ensenyem als nostres semblants a viure amb homes d’altres races i d’altres colors, no només en relació al comerç, sinó també en comunitat d’idees i sentiments “.I, afegia, després de reiterar la” ineficiència del sistema unitari “que:” el principi de la federació és l’únic que pot reunir en un tot orgànic nostre llinatge “.
Amb aquest i altres molts antecedents més recents resulta inacceptable la Resolució del Parlament de Catalunya del 9N, proclamant el procés cap a “un estat català independent”. Representa un aixecament antidemocràtic contra l’Estat constitucional actual, creat després de tres anys de Guerra Civil i quaranta de dictadura. És un cop d’estat.
Però inspira un gran preocupació i fins temor que una coalició tan insòlita, com la de Junts per si i la CUP, minoritària en vots, sigui capaç de desafiar la nostra democràcia, atribuir-se la representació de tot Catalunya, cridar a la desobediència de la Constitució i les lleis democràtiques espanyoles i fer-ho tot-com si d’un grup d’agitadors es tractés- sense cap fonament jurídic que justifiqui el seu aixecament.
I preocupa per moltes mes raons. Perquè ho han fet aprofitant la Llei Electoral espanyola-que els proporcionava més escons dels que proporcionalment els haguessin correspost i adulterant un procés electoral amb aquesta finalitat, Legalment, només podia ser l’alternança en el govern de Catalunya .Aquesta Resolució està, doncs, viciada per un ardit espuri en l’aplicació de la legislació electoral. Trampa que no els va impedir perdre en suport ciutadà.
A més, resulta inadmissible que una decisió política, com és aquesta Resolució, adoptada, ho admetin o no, en el marc d’un Estat democràtic, no tingui cap legitimitat democràtica.
Ningú dubta de la condició de nació de Catalunya i la Constitució de 1978, la qual malgrat les seves precaucions i resistències, el reconeix implícitament en la disposició transitòria segona quan es refereix a “els territoris que en el passat haguessin plebiscitat afirmativament projectes d’Estatut d’autonomia “, entre els quals només estaven Euskadi i Catalunya. Certament, no es va optar, amb la conformitat de les forces polítiques catalanes, per un Estat estructurat federalment, però es va acceptar un Estat descentralitzat per la via de les Autonomies.
És evident que reconeixem i donem suport al dret del poble de Catalunya -que, per descomptat, integri plenament a la totalitat dels seus ciutadans- a un règim d’autogovern molt més ampli en les seves competències i en l’exclusivitat de la major part d’elles. Però Catalunya, vinculada històricament a Espanya des de fa segles, només pot i ha de fer des de l’acceptació i el respecte de les institucions democràtiques espanyoles que, per descomptat, exigeixen una profunda reforma constitucional. Com un pressupost irrenunciable: Catalunya no està subjugada ni dominada per Espanya i és fals que la pretesa independència auguri una suposada llibertat.
Els ciutadans catalans, com els espanyols, estan patint de la mateixa manera els efectes de la crisi econòmica i de la restricció de llibertats, Molt senzill: el procés sobiranista ha estat paral·lel al desenvolupament de les polítiques del PP i dirigit- ara integrat en Junts per sí- per una força política, CDC, que, com el PP, està enfangada fins al moll de corrupció.La pretesa independència comporta calculadament la plena impunitat. Ningú pot ignorar que amb aquest objectiu pretenen lliurar-se de la jurisdicció penal estatal que, en aquest moment, té sotmesos a investigació al fundador de la formació dirigent, l’ex secretari general de la mateixa i fill de l’anterior ia tota la seva família, a més de destacats alts càrrecs de CDC.
Des del començament d’aquest procés, Convergència Democràtica ha practicat un nacionalisme del benestar que li permetia i li permet mantenir un equilibri entre les polítiques econòmiques i socials més conservadores i la promesa, per descomptat enganyosa, d’un futur de prosperitat i de justícia.
¡Ja està bé!
Des de federalistes d’Esquerres exigim el cessament d’aquest procés fraudulent i sol·licitem a la ciutadania i les institucions catalanes lleialtat als treballadors/es d’Espanya, que pateixen, en tot cas, les mateixes o pitjors privacions que els treballadors/es catalans/es i sobretot la “lleialtat institucional”, present a l’Estatut d’Autonomia en vigor, cap a la democràcia espanyola de la qual continuen formant part i beneficiant-se d’ella, sense perjudici de la seva profunda renovació i, sobretot, cap als pobles de Espanya. Per descomptat, en un Estat de nacions i regions lliures i plenament reconegudes.
Constitueix un gravíssim error històric trencar una convivència de segles des del radicalisme propi de tots els nacionalismes, de “nosaltres” enfront de “ells”, quan aquests, és a dir, els que diuen “els espanyols” estan sent des de fa molt temps els més perjudicats per les polítiques neoliberals i autoritàries dels actuals governs d’Espanya i Catalunya, tantes vegades aliats.No hem d’oblidar que de produir-se aquesta ruptura es generaria a Catalunya un procés de crisi de la convivència, de diversitat de tracte i consideració, d’exclusions , de menyspreu i fins d’hostilitat. Només cal repassar la nostra recent història europea.
Desitjo recomanar als ciutadans i formacions independentistes que tinguin present aquell bell cartell de solidaritat de la Catalunya republicana durant el setge feixista a la capital de l’Estat:
“Ajuda permanent a Madrid”.
Carlos Jiménez Villarejo
Text de la “trobada federalista “Pel Federalisme”, realitzat el dia 21 novembre de 2015 al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet
