De moment, hi ha motius per gairebé qualsevol cosa menys per a l’optimisme. De la mateixa manera que es comprèn que hi hagi molts ciutadans que no aconsegueixin creure’s que aquest nou país sense corrupció en el qual s’ha de convertir Catalunya el construeixin els corruptes acreditats, que la igualtat la vagin a implantar els que han propiciat les desigualtats més ferotges, que l’Estat del Benestar el reconstrueixin els pioners a desmantellar-lo, també s’ha de comprendre el escepticisme profund de molta gent respecte a que vagin a solucionar aquest monumental embolic els qui més s’han afanyat, amb afany digne d’una causa millor, a provocar-lo. “¿Puede gestionar la fractura quien la ha provocado?” (El Confidencial, 31 d’octubre de 2015)