“Els de la llista de Mas em semblen els mateixos de sempre amb un cantant i un futbolista”, diu la directora de cinema catalana que subratlla que “per sobre de tot, ens hem de tranquil·litzar”
Isabel Coixet reconeix que observa la situació de Catalunya “amb perplexitat”, que no acaba d’entendre per què Artur Mas no va el primer de la llista que ell mateix promou i que desitjaria que tothom es calmés una mica i es recuperés el diàleg. Coixet, que va ser una de les primeres signants de la Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres que va donar lloc a Federalistes d’Esquerres, es declara federalista en una entrevista feta a Barcelona una setmana abans de les eleccions catalanes del 27 de setembre.
Com veus la situació a Catalunya?
L’observo amb perplexitat. També per la meva pròpia naturalesa: no sóc una persona d’himnes ni de banderes o manifestacions. Encara que recordo córrer davant dels grisos en els anys 70, amb 14 anys. Jo vaig viure el franquisme, a la meva casa hi havia una consciència d’opressió brutal. Per això em fa molta gràcia quan ara molta gent diu que se senten oprimits, perquè jo he viscut sota una dictadura. És veritat que hi ha un govern central que són una colla d’ineptes però caldria intentar que no governin de nou.
-Fa uns dies vas escriure un article en el diari El País reconeixent que no estàs a favor de la independència, que no entens el procés. Encara que no és la primera vegada que dius no estar a favor de la independència, l’article ha tingut moltíssima repercussió.
Jo dic des de fa força temps i de moltes maneres que no estic a favor de la independència. Aquesta vegada ho he dit clarament. L’article és emocional, per respondre a aquesta postura emocional a favor de la independència. Vaig dir el que pensava, que no ho veig, que em fa mandra, que no ho trobo pràctic. Els que van en la llista de Mas em semblen els mateixos de sempre que ara van amb un cantant, al que admiro, i un futbolista al que també admiro molt. La inclusió en aquesta llista d’una gent amb una falta d’experiència política brutal i amb Artur Mas de nombre quatre, tampoc l’entenc. Si ell promou aquesta llista, per què no va primer? No ho acabo d’entendre i m’agradaria entendre-ho.
-Les properes eleccions autonòmiques i generals poden canviar les coses?
No ho sé. Tant de bo que sí. Per descomptat jo no votaré per la candidatura de Romeva i companyia. No em semblen gent en la qual es pugui confiar. També és cert que hi ha poca gent en la qual una pugui confiar (rialles). El concepte de la independència no el veig pràctic, no crec en ell, també em fastigueja aquesta ambigüitat de molts partits que estan en un postura de ‘si però no, no però sí’. Jo crec que en aquesta qüestió cal posicionar-se: sí o no. Evidentment el no a la independència no vol dir que ens anem a lliurar a les forces del govern central i del partit que governa ara. El problema és que moltes vegades als qui no estem a favor de la independència ens atribueixen tenir simpaties pel PP i no és així.
-Tu que no sols escriure articles com el que has publicat, ara per què et vas animar a fer-ho en aquests moments?
Perquè no em sembla que aquest debat correspongui al moment històric que ens toca. A més de directora de cinema, jo sóc llicenciada en història i la història me la conec bé. I sempre he vist la història com una forma d’aprendre dels errors que s’han comès. I no aquesta espècie de memorial de greuges i aquesta manipulació que s’està fent de 1714 . Estic convençuda que hi ha molta gent que pensa com jo. Ho veig al carrer. Abans m’havien demanat articles sobre això però no havia volgut fer-ho perquè saps a què t’exposes: que t’insultin, que insultin a la teva família, demanin el teu cap, et diguin que ets imbècil, es fiquin amb tu en el plànol professional, personal… En l’article jo he procurat respectar a la gent que vibra amb coses amb les quals jo no vibro però també dir que aquesta situació és realment asfixiant, esgotadora. No pot ser que estiguem tot el dia parlant d’un canvi que en realitat no afecta a la vida quotidiana dels ciutadans.
-Dius que el fet de manifestar-te t’ha causat problemes…
-Hi ha gent a la qual no li queia especialment bé i ara li he deixat de caure (rialles). Noto que hi ha gent que xiuxiueja coses però també n’hi ha que m’atura i em diu ‘penso com tu’. El que sí que m’agradaria és que tothom baixés el to. Una de les coses que em sembla més trista és que les sortides de to de Rajoy són equiparables a les de Mas. És un diàleg que escala a uns nivells que han d’evitar-se. L’un amenaça: ‘la llei caurà sobre tu’. I l’altre li respon: ‘no t’atreviràs’. S’estan comportant com a nens malcriats en un pati de col·legi. Fa falta sentit comú, asseure’s a parlar.
-Com veus l’evolució que ha tingut Artur Mas?
Mas s’ha vist arrossegat en una ona patriòtica que no sé fins quin punt hi creu. Perquè tots hem anat veient com el seu comportament des que va accedir a la presidència de la Generalitat ha estat com un serpenteig estrany. Crec que, sobretot, ens hem de tranquil·litzar. Però no és fàcil. Quan hi ha tanta gent que crida és difícil que altres coses com el sentit de l’humor, la tranquil·litat, el respecte, es facin sentir. I hi ha molt crits. Vull creure que hi ha solució, que una vegada que se solucionin algunes coses que necessiten una reforma, tot això es calmi.
-Tu vas ser una de les primeres signants de la Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres Per què ets federalista?
Perquè el federalisme és el sistema que em sembla més humà, perquè té en compte a l’individu. També em sembla el sistema més pràctic de governar un país. El federalisme implica igualtat, justícia social i solidaritat entre fragments d’una mateixa comunitat. No d’una manera elaborada però sí d’una manera orgànica, natural i instintiva. Per a mi el federalisme és un sistema pràctic, humà i just, i, posant totes les cometes del món, “més natural”.
Video de la entrevista con Isabel Coixet
