Albert Fàbrega Enfedaque: “Qualitat democràtica i matemàtiques”

Tots els factors correctors que, suposadament, milloren el mètode proporcional i de circumscripció única, el què aconsegueixen és que el vot d’uns ciutadans tingui més valor que el vot d’altres ciutadans

Sembla bastant obvi que en qualsevol decisió democràtica tots els vots haurien de tenir el mateix valor. Però tot i que sembla obvi, és evident que no ho és, ja que és un fet que poques vegades es dóna en la realitat política. Però si acceptem que aquest és l’objectiu desitjable, llavors com més s’aproximi la realitat al principi d’igualtat de tots els vots, més gran serà la qualitat democràtica del sistema. És allò que es diu «un home, un vot», que implícitament suposa que tots els vots valen igual.

D’acord amb això, hi hauria dos principis bàsics en qualsevol elecció: circumscripció única i distribució proporcional dels representants polítics de les diverses opcions que concorren als comicis. Si, en qualsevol cas, i per diverses raons, la votació s’organitza en més d’uncircumscripció, el nombre de representants assignats a cada circumscripció hauria de ser proporcional al seu cens electoral o a la seva població. Però, atès que tant el cens com la població són variables, això significaria que cada vegada el nombre de diputats assignats a cada circumscripció podria variar. Aquest efecte no apareix en el cas de la circumscripció única, ja que allà es pot mantenir sempre el nombre fix de representants i assignar-los a cada partit proporcionalment segons el seu nombre de vots. D’aquesta forma tots els vots, sempre, valen exactament el mateix.

Com afectaria això a les recents eleccions del 27s?

Amb les dades oficials facilitades per la Generalitat, a les 13.42 hores del 28 de setembre de 2015, amb el 100% del vot escrutat, i amb circumscripció única i repartiment proporcional segons els vots vàlids a candidatures, Junts pel Sí obtindria 53,7 diputats (ara en té 62). Ciutadans en tindria 24,3 (ara en té 25). El PSC en tindria 17,3 (ara en té 16). Catalunya sí que es pot en tindria 12,1 (ara en té 11). El PP en tindria 11,5 (ara en té 11). La CUP en tindria 11,1 (ara en té 10). Unió en tindria 3,4 (ara no en té cap). PACMA en tindria 1 (ara no en té cap). Quedarien Recortes cero-el Verds amb 0,5, Ganemos amb 0,0 i Pirata amb 0,0. Si, per a les fraccions decimals, adoptem el simple mètode que per sobre del 0,5 s’aproxima per dalt i per sota del 0,5 s’arrodoneix per baix, la cosa queda: JxS: 54, C’s:24, PSC: 17, CSQP: 12, PP: 12, CUP: 11, Unió: 3 i PACMA: 1. En aquest cas, queda 1 diputat per assignar que podria anar a Recortes cero-els Verds o a qualsevol altra formació d’acord amb el mètode d’arrodoniment que s’acordés.

La següent taula mostra el nombre de vots, els escons adjudicats amb el sistema actual i els escons que els correspondria amb la circumscripció única i el sistema proporcional.

En qualsevol cas, tots els factors correctors que, suposadament, milloren el mètode proporcional i de circumscripció única, el què aconsegueixen és que el vot d’uns ciutadans tingui més valor que el vot d’altres ciutadans.